Ni un pam de net, enlloc

La crisi de Volkswa­gen posa en evidència, un cop més, que no hi ha un pam de net enlloc. Ni tan sols en les empre­ses que sem­bla­ven tenir la repu­tació més asse­gu­rada. Quan es pensa en aquesta empresa de cot­xes ale­ma­nya vénen al cap situ­a­ci­ons molt par­ti­cu­lars, com ara les nego­ci­a­ci­ons a la planta de Seat, a Bar­ce­lona, on les exigències cap als tre­ba­lla­dors han estat extre­mes, sem­pre amb els ulls posats en un fun­ci­o­na­ment òptim del grup. Qui havia de dir que aquesta fer­mesa direc­tiva havia de decaure fins al mateix infern on ara crema la seva imatge. Tan nets i tan pul­cres que sem­bla­ven. Tot i que de ben segur ho acon­se­guirà, li cos­tarà de refer el seu bon nom. La men­tida és difícil d'obli­dar, lle­vat que els preus toquin fons...