Maleïda tecnologia?

La tec­no­lo­gia ha sig­ni­fi­cat un avenç inne­ga­ble per a la huma­ni­tat, tant com ho van ser al seu moment la roda, la impremta i la pólvora. I la tec­no­lo­gia ens està apor­tant el dis­seny 3D, la rea­li­tat vir­tual i aug­men­tada, la nano­tec­no­lo­gia, la IA, el 5G i la robòtica. No es poden negar els avenços que aques­tes dis­rup­ci­ons estan supo­sant per a la indústria, l’ense­nya­ment i l’eco­no­mia glo­bal. Cer­ta­ment, tot des­co­bri­ment acaba tenint el seu cos­tat fosc i és pre­ci­sa­ment això que ara pre­o­cupa molts. Tan­ma­teix, aquest neguit no es pot emmar­car només en la mal­dat que duen implícites les noves tec­no­lo­gies o les seves apli­ca­ci­ons. També s’ha de tenir en compte el des­co­nei­xe­ment dels usu­a­ris, la por d’allò que no es con­trola o el men­fo­tisme, perquè ja està bé tenir el nen entre­tin­gut i que no molesti. Els esta­ments gover­na­men­tals s’esmer­cen a pro­moure noves legis­la­ci­ons per fre­nar la cara fosca de la tec­no­lo­gia, alhora que van haver d’acce­le­rar-ne l’entrada en deter­mi­nats àmbits, podríem dir de manera obli­gada i pre­ci­pi­tada, com va pas­sar en l’ense­nya­ment o en mol­tes ocu­pa­ci­ons que de la nit al dia es van con­ver­tir en remo­tes i digi­tals, a causa de la irrupció de la pandèmia. No es vol, o almenys això es vol fer creure, que ningú quedi enrere en la digi­ta­lit­zació, i es fa peda­go­gia a través de jor­na­des, tallers i ses­si­ons infor­ma­ti­ves en clau empre­sa­rial i també social. Però cal que tots sor­tim de la nos­tra zona de con­fort.

NO S’HI VAL. No es pot ser taxa­tiu amb la uti­lit­zació de la tec­no­lo­gia, perquè no s’eva­po­rarà. La decisió del govern català d’eli­mi­nar l’ús dels mòbils de l’ense­nya­ment a primària i secundària està rebent molt bona aco­llida entre docents i famílies. Ja tenim el mòbil demo­nit­zat i, en canvi, forma part de les nos­tres vides i hem fet que també formi part de la dels nos­tres infants. Hem de dei­xar d’uti­lit­zar els cot­xes perquè són pro­ta­go­nis­tes d’acci­dents, o el gas perquè pot cau­sar explo­si­ons o enve­ri­na­ment? La res­posta segura és un no rotund per part de tots. En el mateix sen­tit, posaríem una cri­a­tura al volant d’un vehi­cle, o a la cuina sense super­visió? Segur que no. En canvi, li hem brin­dat més d’hora que tard un mòbil intel·ligent sense la for­mació obli­gada que reque­ria, una for­mació que la majo­ria d’adults també s’han sal­tat i ara recla­men a les auto­ri­tats pro­tecció per als seus infants. Cal una reflexió sobre el paper de les famílies en l’edu­cació dels fills en tots els àmbits, i això inclou la tec­no­lo­gia, però també els valors més essen­ci­als per a una bona i res­pec­tu­osa con­vivència. Als nadius digi­tals els cal, com vam poder tenir les gene­ra­ci­ons ante­ri­ors, un marc nor­ma­tiu clar, com­par­tit i assu­mit, i uns valors uni­ver­sals de con­vivència i res­pecte.

LES AULES. No podem impe­dir que els avenços digi­tals arri­bin a les aules. En l’última edició del saló ISE, cele­brat la set­mana pas­sada a Bar­ce­lona, un bon nom­bre d’empre­ses tec­nològiques van ense­nyar allò que la tec­no­lo­gia pot por­tar a les aules. Va ser un tast que ben segur que ampliarà la pròxima edició del Mobile World Con­gress, que serà a la capi­tal cata­lana a prin­ci­pis de març. A l’ISE, impres­si­o­nava veure com pan­ta­lles led trans­pa­rents recons­truïen ger­ros grecs a par­tir d’una base mal­mesa, i els mos­tra­ven en la seva esplen­dor. O com la intel·ligència arti­fi­cial gene­ra­tiva, con­tro­lada només pel docent, aju­dava en la com­prensió i l’estudi del tema trac­tat a l’aula. Tan­ma­teix, també es van veure inno­va­ci­ons que con­vi­den a la reflexió, com unes eines digi­tals dis­se­nya­des per aju­dar a apren­dre a escriure de manera analògica.

A MARXA LENTA. Les empre­ses tec­nològiques, cri­ti­quen molts, només volen fer diners sense impor­tar-los quin mal fan amb el seu negoci. Res a dir, però pobra l’empresa que no en faci perquè dei­xarà d’exis­tir. Allò que cal és regu­lar el món digi­tal, que avança més ràpida­ment i amb molta més eficiència que les nor­ma­ti­ves. Tot just a prin­ci­pis d’aquest mes, el pre­si­dent del govern d’Espa­nya anun­ci­ava la cre­ació de l’Obser­va­tori de Drets Digi­tals, que ha de pro­te­gir els drets i les lli­ber­tats en aquest nou món. Deia que “s’ha d’impe­dir que l’espai digi­tal esde­vin­gui el sal­vatge oest”, que cal una digi­ta­lit­zació “humana i huma­nista”, que hi ha “una obsessió pels likes”, que també “volen el poder polític”. I toca des­per­tar perquè, ara sí, aquest món és el seu. Regles i san­ci­ons dels governs, però tots hem d’empi­trar amb les obli­ga­ci­ons que ens per­to­quen.