Estat del benestar

Ho farem així: pri­mer els exposo el cas i després, si volen, deba­tem la sani­tat en aquest país. Fa? Doncs som-hi. El dis­set de febrer del 2012, la família va alar­mar-se molt perquè la malalta va dei­xar de men­jar, amb prou fei­nes s'aguan­tava dreta i, a sobre, es quei­xava si tan sols li posa­ven la mà al cap. Menin­gi­tis, pot­ser? Van anar d'urgències a un hos­pi­tal espe­ci­a­lit­zat de Girona i li van fer un hemo­grama i una prova de flui­do­teràpia (mig litre, diu el cer­ti­fi­cat). També li van admi­nis­trar sèrum –per si de cas–, li van recep­tar unes dosis d'Urba­son i la van enviar cap a casa. Tan­ma­teix, al cap de dos dies va recaure, de manera que la van ingres­sar nova­ment. Aquesta vegada se li va sub­mi­nis­trar Metro­ni­da­zol i un injec­ta­ble de Zan­tac. Des d'ales­ho­res ha anat fent –aquí caic, aquí m'aixeco– fins que aquest estiu, cor­rem-hi tots: a la simp­to­ma­to­lo­gia ante­rior, ja prou pre­o­cu­pant, van afe­gir-s'hi unes sos­pi­to­ses taques mora­des a la panxa. “Falta de pla­que­tes a la sang”, va diagnos­ti­car el facul­ta­tiu. En efecte, l'hema­to­lo­gia com­pleta que li van prac­ti­car ho cor­ro­bora: 213.10 /mm. Res d'anar cap a casa, és clar. Li havien de fer radi­o­gra­fies, trans­fu­si­ons i jo què sé què més. Aquesta vegada la van trac­tar no sola­ment amb Urba­son, sinó també amb Bay­tril al 5%, Rani­ti­dina i Doxi­ci­clina. Ah, sí, i un xarop Codei­san. Com que va sal­tar la sos­pita d'una afec­tació congènita, es van repas­sar els ante­ce­dents fami­li­ars, i no: l'única inter­venció quirúrgica a la mare havia estat l'extracció d'una bossa del cor. Ja es poden ima­gi­nar l'ànsia de tot­hom, però m'hau­ran de dis­cul­par perquè se m'acaba l'espai i m'he de posar pro­saic: tot això quant costa? Doncs tot ple­gat (hono­ra­ris, residència, pro­ves i medi­cació) més de 2.000 euros, segons fac­tu­ració. Ja em diran si una família de qua­tre mem­bres, amb un dels pro­ge­ni­tors a l'atur i els fills becats a la uni­ver­si­tat, ha de pagar aques­tes bar­ba­ri­tats. Maleïdes reta­lla­des! El debat és el següent i, sis­plau, la Sra. Rahola que deixi par­lar una mica els altres: es pot reve­lar la iden­ti­tat de l'afec­tada? Perquè, ja m'enten­dran, no sé pas si la Llei orgànica 1/1982 de 5 de maig de pro­tecció civil dels drets fona­men­tals a l'honor, a la inti­mi­tat per­so­nal i fami­liar i a la pròpia imatge s'ha d'enten­dre exten­siva als gos­sos domèstics...