Opinió

Escenari de ruptura

La fórmula que proposa la CUP és una DUI per la via d'una proclamació al Parlament, al carrer o en algun altre lloc visible per tothom que ho vulgui contemplar

La des­fi­lada dels por­ta­veus de la CUP dijous al ves­pre pro­cla­mant l'exigència d'una rup­tura amb Espa­nya abans de donar suport a la inves­ti­dura del pròxim pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat no era una assem­blea de la Facul­tat de Dret a finals dels anys setanta. Era una espe­rada com­pa­rei­xença retrans­mesa en directe pels mit­jans públics i alguns de pri­vats de Cata­lu­nya. Repre­sen­ta­ven 336.375 vots eme­sos el 27 de setem­bre, que equi­va­len al 8,2% del total de votants, que es traduïren en 10 escons, la sisena i última força política en el Par­la­ment. De la CUP depèn la for­mació d'una majo­ria per tal d'obte­nir suport sufi­ci­ent en el moment de la inves­ti­dura del pròxim pre­si­dent. El preu que posa­ven a la majo­ria (62 escons) per acon­se­guir desig­nar pre­si­dent de la llista de Junts pel Sí no era menor. Abans que res s'havia de pro­cla­mar la república cata­lana en una acció que repre­sentés el punt de no retorn cap al camí del pri­mer estat euro­peu del s. XXI. S'havien d'eri­gir en procés cons­ti­tu­ent amb la pre­missa que no s'obei­ria cap reso­lució del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. El pro­grama de la CUP ja el coneixíem encara que no l'havíem vist repre­sen­tat de forma tan solemne en el moment en què els seus vots, o alguns d'ells, seran del tot neces­sa­ris per tirar enda­vant el procés i, pri­mer de tot, desig­nar un nou pre­si­dent que alhora for­marà un govern que hau­ria de ges­ti­o­nar la política cata­lana en els pro­pers divuit mesos o qua­tre anys.

Si no sur­ten nous equi­li­bris par­la­men­ta­ris, la qüestió se cen­tra en aquest moment en si el pre­si­dent en fun­ci­ons accep­tarà les exigències dels cupai­res, que només van esmen­tar un cop Artur Mas en les con­ca­te­na­des inter­ven­ci­ons des de la Uni­ver­si­tat Pom­peu Fabra. En cas que el nom del pre­si­dent fos des­car­tat pels deu dipu­tats de la CUP, s'hau­ria de saber si l'híbrida llista de Junts pel Sí, for­mada per CDC, ERC, les asso­ci­a­ci­ons civils de l'ANC i l'Òmnium i les per­so­na­li­tats con­vi­da­des, esta­ria d'acord a accep­tar els postu­lats que incloïen pro­cla­ma­ci­ons com la cons­trucció d'un nou país basat en la igual­tat, la justícia i la cohesió social, tras­pas­sar el poder cap a noves ins­ti­tu­ci­ons popu­lars, ins­tau­rar la pobresa zero, denun­ciar els “bene­fi­cis por­nogràfics” de les ins­ti­tu­ci­ons finan­ce­res. Serà un camí deso­be­di­ent i cons­ti­tu­ent a la vegada, deia una de les por­ta­veus, que afe­gia que estan aquí per can­viar-ho tot i que les nego­ci­a­ci­ons seran al car­rer. La CUP no ha variat el dis­curs. La gran pre­gunta o la gran incògnita és si Junts pel Sí accep­tarà les con­di­ci­ons impo­sa­des pels que han de man­te­nir el relat inde­pen­den­tista en un govern que s'ha de posar a tre­ba­llar per fer el recor­re­gut de 18 mesos que hau­ria de por­tar a la pro­cla­mació d'inde­pendència o bé pro­cla­mar ja la rup­tura amb Espa­nya i a con­ti­nu­ació pro­cla­mar la república cata­lana.

Vaig veure Raül Romeva i Jordi Turull aplau­dint els por­ta­veus de la for­mació d'esquerra radi­cal. El diven­dres al matí el cap de llista Raül Romeva decla­rava a les ràdios que Junts pel Sí estava pràcti­ca­ment d'acord en tot amb la CUP. D'igual manera es va expres­sar Jordi Turull i algú més amb boca petita des de la for­mació que va gua­nyar les elec­ci­ons. Veig pos­si­ble i fins i tot pro­ba­ble que Artur Mas acabi final­ment inves­tit pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. El que no acabo de veure és que ho sigui després d'haver pro­cla­mat la rup­tura amb l'Estat i decla­rat la república cata­lana. La fórmula que pro­posa la CUP és una decla­ració uni­la­te­ral d'inde­pendència (DUI) per la via d'una pro­cla­mació al Par­la­ment, al car­rer o en algun altre lloc visi­ble per tot­hom que ho vul­gui con­tem­plar.

Una de les cons­tants de l'èxit en política és con­tro­lar el calen­dari, fer les coses al seu temps, quan es pot i amb una certa pos­si­bi­li­tat que sur­tin bé o mit­ja­na­ment bé. La qüestió està, per tant, en el preu que té la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat. Si es tracta de començar des de zero, din­tre d'unes set­ma­nes, la nova república cata­lana, desen­do­llada d'Espa­nya i sense cap lli­gam ins­ti­tu­ci­o­nal a Europa, l'expe­ri­ment pot tenir una vida curta i acci­den­tada. Penso que s'hau­ria de tro­bar una fórmula per reduir la velo­ci­tat del canvi, gua­nyar-se la com­pli­ci­tat de molts més cata­lans dels que vota­ren per la inde­pendència, obrir una línia de con­tac­tes amb l'Estat, cer­car ali­an­ces amb Europa i el món i tenir la cer­tesa que la inde­pendència de Cata­lu­nya no serà qüestió de tres set­ma­nes o un any. Convé pro­moure més debat intern i fer pas­sos més curts, més lents, per tal que no ens tro­bem a la vora del pre­ci­pici sense capa­ci­tat de recu­lar. Ja sé que aquesta argu­men­tació és qua­li­fi­cada de covarda, per dir-ho suau­ment, però també em sem­bla rea­lista. El “nosal­tres sols”, quan no for­men una majo­ria clara, ens ha por­tat històrica­ment a frus­tra­ci­ons ben cone­gu­des.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia