Opinió

FEM UN CAFÈ?

Llibres ‘indie'

Aquest any el Prat de Sant Pere era atapeït per 44 editorials, curoses, curioses i sensibles

A Besalú s'hi fan tan­tes acti­vi­tats al cap de l'any que no sabria pas dir quina és la més impor­tant i, pugeu-hi de peus, tam­poc no ens hi posaríem pas d'acord. Pot­ser amb una sí, que ni diré per no ence­tar una dis­cussió de tor­ra­co­llons.

Libe­ris­Li­ber és de les cinc que tri­a­ria en pri­mer lloc, sí. És una fira de lli­bres, de lli­bres i prou. Sense xur­ros, for­mat­ges, boti­far­res, patés, mel, gor­res de llana, biju­te­ria, her­bes i arte­sa­nia diversa. No li calen més acti­vi­tats paral·leles que les pròpies del món edi­to­rial.

El pri­mer cap de set­mana d'octu­bre, Besalú sol fer molt de goig, gràcies a aquesta fira d'edi­to­ri­als inde­pen­dents, ini­ci­ada el 2010 amb només deu para­des. Aquest any el Prat de Sant Pere era atapeït per 44 edi­to­ri­als, curo­ses, curi­o­ses i sen­si­bles, d'Aragó, Bale­ars, Galícia, Madrid, el País Valencià i, prin­ci­pal­ment, de Cata­lu­nya. I per una gen­tada amb tendències bulíbri­ques. Fins i tot, va ploure un parell de rui­xats vio­lents i ino­por­tuns i ni això no va espan­tar ningú.

L'ambi­ent era guapíssim, de cama­ra­de­ria. I, a més, hi va haver negoci. ¿Qui diu que no es lle­geix?

La majo­ria dels títols de les edi­to­ri­als pre­sents a Besalú no solen arri­bar a les llei­xes de les lli­bre­ries comer­ci­als dels pas­seigs de les grans ciu­tats i dels cen­tres comer­ci­als, ni a la majo­ria de lli­bre­ries i pape­re­ries de poble o barri. Les grans edi­to­ri­als tenen pres­su­posts ina­bas­ta­bles i la seva estratègia es basa més en el màrque­ting que no pas en la qua­li­tat literària del pro­ducte; compte, que si poden fit­xar algun talent nas­cut d'una edi­to­rial indie no se n'estan. Fan cam­pa­nyes d'abast pla­ne­tari, mit­jançant totes les pla­ta­for­mes de comu­ni­cació a què tenen accés i de les quals
sovint en són pro­pi­e­ta­ris: dia­ris, revis­tes, ràdios, tele, por­tals d'inter­net…

Miquel-Àngel Codes-Luna acaba de ser pare d'un nen, el pri­mer. Li diran Ber­nat, com en Talla­ferro. Té qua­tre lli­bres i un arbre plan­tat, un nes­prer enorme i vigorós.
I sis edi­ci­ons de Libe­ris­Li­ber.
È
d'Olot i his­to­ri­a­dor de l'art.
I, com diria un gran pròcer de Besalú i amic, és un empre­ne­dor.

En Codes-Luna va engen­drar la fira d'edi­to­ri­als inde­pen­dents de Besalú de casu­a­li­tat, arran d'una con­versa amb un seu amic que un dia va voler mun­tar una edi­to­rial de poe­sia, en comp­tes de seguir la via lògica de la seva for­mació musi­cal. Li va ser­vir per des­co­brir la rea­li­tat de les peti­tes edi­to­ri­als, amb una manca enorme d'apa­ra­dor, de pro­jecció al públic. Va veure que podria fer una fira guapíssima d'edi­tors indie. I el temps li ha donat la raó.

Els edi­tors solen ser lec­tors com­pul­sius, escrip­tors sen­si­bles. Apas­si­o­nats. Edi­ten el que els agrada lle­gir. Garan­tei­xen una qua­li­tat literària extra­or­dinària. Són cons­ci­ents que alguns dels seus lli­bres, si arri­bes­sin al cir­cuit podrien ser grans best-sellers. Les seves obres no són pas totes nove­tats del segle XXI; també n'edi­ten de des­ca­ta­lo­ga­des, lliu­res de drets, de les que ja no interes­sen a les majors, excepte per col·lec­ci­ons en fas­ci­cles.

Molts d'aquests edi­tors tenen pro­ble­mes amb la dis­tri­bució i difi­cul­tats per arri­bar a les lli­bre­ries i a les bibli­o­te­ques públi­ques.

Em consta que una part de l'èxit d'aquest any ha estat el pro­jecte del Depar­ta­ment de Cul­tura mit­jançant el qual 65 bibli­o­te­ques van rebre 500 euros per com­prar obra en vuit fires de lli­bres que se cele­bren a Cata­lu­nya per enfor­tir el seu vin­cle amb els edi­tors i lli­bre­ters de Cata­lu­nya. Nou bibli­o­te­ques de les comar­ques giro­ni­nes van ser a Besalú: Sant Feliu de Palle­rols, Banyo­les, Puig­cerdà, Figue­res, Ripoll, la Bis­bal, Olot,
Girona i la local. En una acti­vi­tat dis­sabte van expli­car qui­nes obres havien com­prat i per què.

Una de les gràcies de la fira de Besalú és la pos­si­bi­li­tat de tro­bar l'edi­tor dar­rere el tau­lell, de trac­tar-hi sense inter­me­di­a­ris, de saber per què ho publica i a quin lec­tor ho diri­geix. L'altra gràcia és l'atapeït pro­grama d'acti­vi­tats paral·leles, de pre­sen­ta­ci­ons i con­ferències, de tau­les rodo­nes, de bata­lles poètiques entre els rap­so­des Susanna Rafart, Jaume C. Pons Alorda, Anna Gual, Salem Zenia, Lucia Pie­tre­lli i Lluís Riera, o d'un debat serè, però intens, sobre l'actu­a­li­tat coent entre David Fernàndez i Manuel Milián Mes­tre, de quasi tres hores, amb el suport del públic. I, fins i tot,
hi van fer un con­cert reci­tal Biel Mes­quida, Maria del Mar Bonet i el músic Dani Espasa.

Fina Pont, bibli­o­tecària de la Ramon Vidal de Besalú, cele­brava l'èxit. Un èxit que es mesura per la qua­li­tat i no pas per mul­ti­tuds.

Una altra de les gràcies (i pot­ser casu­a­li­tat) és la ins­tal·lació a Besalú d'Edi­ci­ons Sidillà, amb botiga i magat­zem a la plaça dels jueus, just al cos­tat de la sina­goga. Ho cele­bro. I ara que en vin­guin més i que Besalú esde­vin­gui un hub edi­to­rial, un niu de lli­bre­ries de nou, de vell i d'ocasió,
com ho són Mon­to­liu, a l'Aude, Hay-on-Wye, a País de Gal·les, ciu­tats del lli­bre, o la vila del lli­bre de Bell­prat, a l'Anoia.

De fet, Hay-on-Wye va ser
la font d'ins­pi­ració de Codes-
Luna, que anhela fer de Besalú
un punt inter­na­ci­o­nal de l'edició inde­pen­dent. Ara falta que les ins­ti­tu­ci­ons hi donin un suport més generós.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia