15 d'octubre

Molta gent de bona fe s'ha preguntat al llarg dels anys i particularment aquest, quan se'n compleixen 75 de l'afusellament de Lluís Companys i 40, ja, de la mort del seu botxí i el final de la dictadura, per què Espanya no ha intentat reparar el dany moral, polític i nacional d'aquell magnicidi; per què no ha volgut anul·lar la farsa del judici sumaríssim que va emparar aquell assassinat; per què s'ha negat a restituir una figura política legítima, constitucional i electa. La resposta era al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, precisament el 15 d'octubre i per a més inri al passeig Lluís Companys de Barcelona. Allà, l'Estat espanyol va citar com a imputat un altre president electe, legítim i constitucional de Catalunya, Artur Mas, amb l'objectiu d'esborrar-lo del mapa per haver gosat qüestionar amb les urnes i els vots la mordassa que manté Catalunya lligada a Espanya des de fa tres segles amb la força de les armes, la repressió i els fets consumats. I és per això que aquest 15 d'octubre milers de catalans, a banda de reivindicar l'únic president escollit democràticament a Europa que ha estat executat, i de defensar la dignitat d'una Catalunya ultratjada amb tan fastigós linxament, també van haver de defensar el seu dret a exercir la democràcia, a ser consultats sobre el seu futur polític, a opinar sobre un afer que els afecta. Van defensar el dret i el deure dels seus representants polítics d'escoltar els ciutadans i actuar en conseqüència. Van defensar la mobilització cívica de 2,5 milions de catalans que van votar el 9-N. Van haver de defensar un cop més la seva llibertat d'expressió, en referèndum, o en consulta, o en procés participatiu, o també a les portes d'un jutjat. I mentre a Catalunya es defensaven drets fonamentals de la democràcia, a Espanya polítics i fiscal general insistien a destruir l'estat de dret i apuntar la llei en direcció al president Mas, als milers de ciutadans que no el deixen sol en aquesta pugna i a tot el que es bellugui dins la camisa de força de l'Estat espanyol. 15 d'octubre, Companys i Mas, res a veure i alhora tot a veure.