Carme Ballester

Aquests dar­rers dies hem par­lat molt de la figura de Lluís Com­panys. De la seva vida i d'una mort que, com deia fa una set­mana en aquest mateix espai, hau­ria de fer tre­mo­lar tots els demòcra­tes. Poc s'ha esmen­tat, però, la per­sona que va acom­pa­nyar-lo en els moments més durs de la guerra i de l'exili, fins a la seva detenció, aquell 13 d'agost de 1940. Parlo de Carme Balles­ter, la segona esposa de Com­panys i la dar­rera per­sona que el va veure en lli­ber­tat. Balles­ter era mili­tant d'Estat Català i, després de l'assas­si­nat del pre­si­dent, va ser qui es va encar­re­gar del Lluïset, el fill malalt del diri­gent repu­blicà. Durant el seu exili, Carme Balles­ter va col·labo­rar amb la resistència fran­cesa i, fins i tot, va ama­gar refu­gi­ats jueus, tal com es recull en la docu­men­tació que va loca­lit­zar l'his­to­ri­a­dor Joa­quim Aloy a l'Ins­ti­tut Inter­na­ci­o­nal d'Història Social d'Ams­ter­dam. També s'hi pot com­pro­var com l'exili de Balles­ter va estar mar­cat per la penúria, per la feina de vene­dora en una botiga de cos­tura i pels ingres­sos esporàdics com a tre­ba­lla­dora domèstica. Tan deli­cada va arri­bar a ser la seva situ­ació que, quan la salut va dei­xar d'acom­pa­nyar-la, va haver de sobre­viure amb l'ajut d'altres exi­li­ats. Fins que el 1970, després de nom­bro­ses ges­ti­ons, el govern del can­ce­ller ale­many Willy Brandt va ator­gar-li una pensió com a víctima del nazisme. Una pensió que va poder gau­dir poc temps,
ja que, només un any i mig després de la con­cessió va morir. Carme Balles­ter tenia 72 anys. La mei­tat els havia pas­sat a l'exili. Havia per­dut una guerra i li havien afu­se­llat el marit. També li va tocar viure amb la incom­prensió de molts i lluny d'una pàtria sot­mesa al jou del poder fran­quista. Només tor­na­ria a Cata­lu­nya sense vida. Va ser l'any 1998. La dona a qui Lluís Com­panys va escriure que mori­ria esti­mant-la reposa des de lla­vors al cemen­tiri de Montjuïc.