Hèrcules Duran

Una vegada més, en un penúltim volantí, Josep Antoni Duran i Lleida ha caigut de peus. Peus d'ànec. El líder d'Unió Democràtica s'assembla cada vegada més a Hèrcules i les seves dotze proves. Potser ara li arriba la darrera. Duran s'ha separat de Convergència, ha conservat la propietat del seu partit, n'ha expulsat els discrepants, ha cohesionat la tropa restant, ha consolidat el seu liderat, ha superat unes eleccions que s'han saldat en derrota a mitges i ha saltat la tanca del consell nacional d'Unió. Caram! Un respecte! Josep Antoni Duran i Lleida, malgrat l'enorme coïssor que desperta entre el catalanisme ara majoritàriament independentista, sap sobreviure i nada contra tots els corrents marins. Però ara li arriba el treball més dur. Unió Democràtica no ha obtingut cap diputat en les darreres eleccions, però ha sumat 100.000 vots. “Un bon punt de partida”, segons Duran. Sí, són molts vots, però han estat fets en unes circumstàncies particulars, que ara han variat. Les eleccions a Catalunya són com el virus de la grip. Muten en poc de temps. Les pròximes seran encara més complicades i la resistència de l'autonomisme que ha fet confiança a Unió Democràtica dependrà dels encerts de Junts pel Sí. De l'acord entre aquesta candidatura i la CUP. De la investidura d'Artur Mas. Afirma Josep Antoni Duran i Lleida, candidat d'Unió, que farà una campanya diferent, “divertida i plena de sorpreses”. Haurà de ser molt divertida per distraure el ca Cèrber, que no sol deixar-se sorprendre...