Écija

Entre Sevilla i Còrdova hi ha una ciutat que desconeixia i que els convido a visitar. Gràcies a la literatura ho he fet aquest cap de setmana. Des de fa dos anys i fruit de la inquietud d'un grup de persones que coincideix en un taller d'escriptura i organitza unes jornades de novel·la per continuar aprenent. I per això i amb la voluntat d'ampliar coneixements conviden autors d'arreu a compartir unes jornades, que amb el pretext de la novel·la s'acaben convertint en un cap de setmana inoblidable. Autors sevillans, cordovesos, però també asturians, bascos o catalans posem en comú il·lusions i neguits, maldecaps i projectes, anhels i desitjos en un entorn que convida a fer-la petar de manera distesa i relaxada, lluny de convencions que comporten una rigidesa i una fredor que impedirien que fluís el bon rotllo que genera aquest esdeveniment. Una trobada que, al capdavall, no té cap altra pretensió, no persegueix un altre objectiu, que és el mateix que busquem quan escrivim una novel·la: transmetre emocions. I els puc assegurar que el repte que s'havia marcat l'organització s'ha assolit. Coneguda com la ciutat del sol, aquesta ciutat comença a ser reconeguda com la ciutat dels mosaics per l'empremta romana, que no té res a envejar a la Cartago tunisiana o la nostra Empúries. Passeges pels seus carrers i t'adones que és la ciutat dels palaus, convertits en hotels amb encant, en tranquils i lluminosos habitatges o en acollidores seus del govern municipal o del museu arqueològic que atresora bona part d'aquest passat llustrós que estan desitjosos de donar a conèixer. El potencial però de la ciutat del sol és també i sobretot humà. Una ciutat és la seva gent, són les persones, i amb una gent acollidora, apassionada, generosa i curiosa com la que hem conegut estic convençut que se'n sortiran en el repte de fer-se un lloc en un mapa molt competitiu. Goso fer-los una proposta que crec que val molt la pena i no se'n penediran. Si decideixen visitar Andalusia,
facin parada i fonda a Écija.