No va de noms

Si l'uni­o­nisme reac­ci­o­nari dediqués tot el temps, l'esforç i els diners que dedica a l'insult, la calúmnia i la men­tida a ela­bo­rar argu­men­ta­ris en defensa de la “irre­nun­ci­a­ble uni­dad de la patria”, pot­ser li ani­ria molt millor soci­al­ment, política­ment i elec­to­ral­ment a Cata­lu­nya. Que, després de cen­te­nars de por­ta­des, edi­to­ri­als, tertúlies i decla­ra­ci­ons, després del 27-S el Par­la­ment català sigui inequívoca­ment inde­pen­den­tista amb 72 escons dels 135 és gai­rebé un mira­cle. I mos­tra clara­ment que això no va de noms, no va de par­tits i no va de polítics. Va de la gent. I això és impa­ra­ble. Perquè la gent unida sem­pre ha gua­nyat.

Un mira­cle que es valo­rarà pas­sats els anys. L'inde­pen­den­tisme s'ha enfron­tat a una enorme i peri­llosa maquinària mediàtica. Una maquinària que ho té tot permès i que no per­met cap error. Una maquinària que té tot el poder i tots els diners. Només això. Men­tre que l'inde­pen­den­tisme té cen­te­nars de milers de noms i els car­rers per mos­trar-ho. Tot això. Heus aquí la der­rota dels uns i la victòria dels altres.

Els pròxims mesos seran cru­ci­als. Hi ha un país en joc. Hi ha una der­rota dels que sem­pre gua­nyen en joc. I hi ha la cons­ta­tació que un statu quo abso­lu­ta­ment injust i oligàrquic pot aca­bar. Els atacs, insults i calúmnies seran enor­mes. Encara més. I seran indi­vi­du­als. I aquest serà el seu error. Alguns de nosal­tres posem la cara en major o menor mesura, però, cre­guin-me, els impor­tants, els real­ment impres­cin­di­bles, són vostès. Ningú és impres­cin­di­ble excepte aquells que van sor­tir per milers als car­rers cada Diada. Ningú és impres­cin­di­ble, excepte el col·lec­tiu. L'uni­o­nisme reac­ci­o­nari, el poder, no tem ningú en par­ti­cu­lar. No tem un faris­tol. No tem un nom en con­cret. Tem un acte ple. Tem una plaça plena. Tem un car­rer ple. Els tem a vostès. Els noms no són impor­tants. Les cade­nes, les vies, les con­cen­tra­ci­ons, les vota­ci­ons i els par­la­ments com a reflex de la volun­tat popu­lar, sí. I això ja ho hem acon­se­guit. No dei­xin que ningú els robi això.

Mirin al seu vol­tant, vegin com són més i facin d'aquest país el que es merei­xen. Una república inde­pen­dent. I això no hi ha por­tada, arti­cle o tertúlia que ho aturi.