La via Aznar

El procés inde­pen­den­tista ha arri­bat a acon­se­guir un suport majo­ri­tari en unes elec­ci­ons en les cir­cumstàncies més adver­ses pos­si­bles i amb tot l'apa­rell de l'Estat espa­nyol en con­tra. Això, que és un èxit impen­sa­ble no fa gai­res anys, no ha acon­se­guit evi­tar que con­tinuï pla­nant l'ombra del dubte que el procés con­tinuï avançant. Dit d'una altra manera, no s'ha acon­se­guit esvair la pre­dicció que va fer Aznar el 2012: “Abans es divi­di­ran els cata­lans que no es tren­carà Espa­nya.” En això estem, a veure cap a on fa el tomb el procés. Hi ha els pes­si­mis­tes i hi ha els opti­mis­tes, és clar. Des de l'opti­misme es diu que hi haurà un acord entre Junts pel Sí i la CUP perquè ningú enten­dria que no hi sigui. Des del pes­si­misme es veu que la volun­tat d'alguns actors de la nego­ci­ació de voler tenir un país per­fecte abans de fer pos­si­ble la inde­pendència només és una manera de fer des­car­ri­lar el procés.

Després del 27-S el que neces­sita el país és un govern de tran­sició cap a la inde­pendència, que posi el prag­ma­tisme com a pri­o­ri­tat, ate­nent les neces­si­tats més bàsiques dels ciu­ta­dans, sense obli­dar que, sense inde­pendència, això s'haurà de fer amb uns recur­sos con­di­ci­o­nats a la volun­tat del govern espa­nyol, cosa que vol dir admi­nis­trar la misèria. L'apro­xi­mació al país modèlic que es pro­clama només serà pos­si­ble amb la inde­pendència. I el model d'aquest nou país l'han de deci­dir els ciu­ta­dans en unes elec­ci­ons com a estat inde­pen­dent, no abans.

I no només en ter­mes de gestió dels recur­sos econòmics i les polítiques soci­als. També en la qüestió de la cor­rupció. És impos­si­ble fer net, o tan sols apro­xi­mar-s'hi, des de les estruc­tu­res depen­dents de l'Estat espa­nyol. L'última prova és el que va pas­sar la set­mana pas­sada a CDC i diver­ses admi­nis­tra­ci­ons. Com s'ha esce­ni­fi­cat i, altre cop, la falta de pro­ves que encara hi ha en ante­ri­ors actu­a­ci­ons. Jo em crec Artur Mas. Això no vol dir que no hi hagi hagut casos de cor­rupció a Cata­lu­nya. I pre­ci­sa­ment per això no té sen­tit que ara es puguin repe­tir errors del pas­sat. De moment, només hi ha empre­ses que han tre­ba­llat per les admi­nis­tra­ci­ons (de diver­sos colors) i empre­ses que han fet dona­ci­ons a CDC, dues coses que són per­fec­ta­ment legals però que per a alguns sem­bla que siguin un crim. S'ha arri­bat a la reducció de con­si­de­rar que una empresa que obté con­ces­si­ons s'enri­queix i és cor­rupta. S'oblida que, abans que res, qual­se­vol empresa, tre­ba­lli per al sec­tor públic o el pri­vat, el que fa és donar feina a més o menys gent. En aquest con­text, fins ara, són més tan­gi­bles els dub­tes del procés que la demos­tració de cap il·lega­li­tat. La via Aznar con­ti­nua vigent.