La recerca

No sé si dir que és curiós, però el cas és que, mentre la seva presència fa temps que va reduint-se en l'ensenyament secundari fins a arribar a ser arraconada per la nefasta Lomqe de Wert, la filosofia sembla haver-se convertit en una certa moda en els mitjans de comunicació, inclosa la televisió. Amb resultats desiguals, però aquest no serà el tema que ens ocupi, tot i que s'ha de dir que, a favor de la segona, no és el mateix Merlí que Amb filosofia. També pot observar-se que cada cop hi ha més filòsofs o potser només són alguns filòsofs que, sovint a petició dels mitjans, publiquen en diaris i fins i tot participen en alguna tertúlia radiofònica. No sé si la filosofia ha esdevingut un element de prestigi, una ornamentació, però pagaria la pena que la veu d'alguns filòsofs fos escoltada i fos realment considerada. Com ara, posem per cas, la veu del professor Xavier Antich, que va ser convidat pel rector de la Universitat de Girona, Sergi Bonet, a fer la lliçó inaugural del curs acadèmic 2015/16.

Antich va ser convidat a parlar de la recerca, però va remarcar que aquesta és indestriable de la docència, la qual, encara que pugui semblar estrany, cada cop és menys valorada en l'àmbit universitari. Tenint present Georges Steiner, va afirmar que la recerca té a veure amb perseguir el coneixement de manera desinteressada. Amb passió, sense la qual, ho va dir Hegel, no s'ha dut a terme res de gran. Antich, un apassionat, va ser molt gran quan va argumentar que, pel seu intent de fer veure l'invisible o de donar forma al que encara no hi és, la recerca és més a prop de la naturalesa de l'art, la música o la literatura que dels departaments d'innovació empresarial. I quan va afegir que no es pot sotmetre a la lògica del mercat. Això recordant que la recerca, com l'art i la filosofia, és i ha de ser útil, que no vol dir utilitarista. Ha de servir per transformar el món. Sense oblidar que el coneixement és un bé comú i que, per tant, s'ha de lluitar en contra de les desigualtats que no permeten que tothom hi accedeixi. Que no es prenguin les seves paraules en va.