Opinió

Safata de mentides

Tot això, aquesta musiqueta del respecte a la llengua, s'acompanya recentment de declaracions d'amor envers la comunitat catalana

Davant les cam­bres euro­pees, Felip VI va dir a pri­mers d'octu­bre que garan­tia una Espa­nya unida i feliç, en progrés, res­pec­tu­osa amb la diver­si­tat dels seus pobles, amb les tra­di­ci­ons, cul­tura i llengües que els eren pròpies. Bravo. Una bella oratòria, pos­si­ble­ment la que volien escol­tar ses senyo­ries euro­pees. De segur que entre els dipu­tats n'hi ha alguns, pot­ser un bon gra­pat, que són cons­ci­ents que almenys un dels pobles del con­glo­me­rat actual espa­nyol no se sent res­pec­tat en la seva llen­gua i cul­tura. Europa sol par­lar de regi­ons, i Cata­lu­nya és, ja ho saben, una nació, i per als més repa­ta­nis a adme­tre-ho, una “regió” incòmoda, sem­pre a les por­tes d'una somi­ada inde­pendència. De por­tes endins, a Cata­lu­nya no pot par­lar-se de regió més que en un marc de geo­gra­fia física. Ara: Europa és man­drosa a fixar com a ele­ment de dis­cussió i debat qual­se­vol plan­te­ja­ment de procés inde­pen­den­tista, no obli­dem que la UE és for­mada per estats, i només estats. Àdhuc els d'estruc­tura fede­ral apa­rei­xen al fòrum euro­peu com quel­com uni­tari. D'estat a estat s'ente­nen.

Si Cata­lu­nya arriba a ser un estat, hi serà ben­vin­guda. Men­tres­tant, que el monarca declari que garan­teix una Espa­nya unida i pròspera ens recorda que algú abans que ell par­lava d'Una i Gran... i lliure. I aquell altre prou sabia que tenia empre­so­nats els qui deien que no era ni una ni gran i molt menys un estoig de lli­ber­tats. La men­tida s'ha ins­tal·lat arreu. Se sen­ten men­ti­des, de vega­des estre­mi­do­res o repug­nants, en fòrums, debats, tertúlies, dis­cur­sos, fins els més ele­vats en jerar­quia les enge­guen amb cara de pedra i monòtona oratòria. Ara que ho recordo: Felip VI és fill de Joan Car­les I, que va dir a Bar­ce­lona, al cor cul­tu­ral del país, que “mai no s'ha per­se­guit la llen­gua cata­lana”. Ostres, ostres, ostres! La fei­nada que tenien els que bona­ment feien acci­ons tes­ti­mo­ni­als de cata­la­nisme, durant els pro­hi­bi­tius anys de la dic­ta­dura! Deten­ci­ons de per­so­nes, con­fis­ca­ci­ons de papers, inter­ro­ga­to­ris a amics i cone­guts, cen­sura i gover­na­dors civils, soro­llo­ses nates dins de les comis­sa­ries... No s'ha per­se­guit, no, la llen­gua cata­lana! No poc! I no em quedo en aquells anys de fran­quisme, encara lle­gim de tant en tant que algú s'ha tro­bat retin­gut unes hores, perquè als guàrdies no els ha donat la gana tran­si­gir amb l'ús de la llen­gua cata­lana en què res­po­nia l'inter­pel·lat. Doncs vegin per on, aque­lla men­tida del res­pecte a la llen­gua, per dis­sort, encara cueja. Els jut­ges no bai­xen del carro, oi? Els minis­tres de l'actual govern –i pas­sa­ria el mateix amb un altre qual­se­vol de doc­trina cen­tra­lista– s'apun­ten zelo­sa­ment a les con­sig­nes del pre­si­dent Rajoy. Ni una migaja así de con­ce­si­o­nes. Decid lo que queráis. Se sobre­entén, abo­queu men­ti­des si convé.

Alguns polítics, però, tro­ba­rien remei a la tos­suda per­vivència de la llen­gua cata­lana: per exem­ple, Albert Rivera, que, després d'anys de pro­cla­mar la neces­si­tat d'un estricte fifty-fifty de con­vivència bilingüe, ara es des­tapa fent pro­pa­ganda de la supressió de les auto­no­mies, totes, com si diguéssim que, una vegada mort el gos, des­a­pa­re­guda la ràbia. Almenys en Rivera no sol dir men­ti­des, no afirma que estima la llen­gua, parla indis­tin­ta­ment amb­dues però només creu en una, com tots els que han pro­pug­nat i pro­pug­nen un bilingüisme. Un dua­lisme per anar tirant fins a la supressió del “dia­lecte”. Com ell, d'altres engal­ten amb fer­mesa qual­se­vol bar­ba­ri­tat, pro­ducte de la impos­si­bi­li­tat de fer-se enrere. Tot això, aquesta musi­queta del res­pecte a la llen­gua, s'acom­pa­nya recent­ment de decla­ra­ci­ons d'amor envers la comu­ni­tat cata­lana. Ja ve de Felip V: Mis ama­dos súbdi­tos. Ens esti­men un no dir. Mori­rem d'amor. O de fàstic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.