De set en set
Pagès, tenaç
“La nació, Catalunya, es molt més que el Principat”, va dir fa una setmana la professora Muriel Casals, presidenta fins fa poc d'Òmnium Cultural i diputada del nou Parlament, en la presentació del llibre Referents, el setè que publica l'escriptor gironí David Pagès i Cassú. Va ser una remarca oportuna. Casals ho deia des d'una taula d'oradors ben representativa de l'esperit –ara quasi clandestí– dels Països Catalans. Al costat d'ella i de l'autor del llibre, hi havia dues personalitats significatives dels altres dos gran territoris de la catalanitat: l'editor valencià Eliseu Climent i el president de l'Obra Cultural Balear, Jaume Mateu.
En un procés com el que es desplega avui en aquest país, és de doldre que, per raons tàctiques o per comoditat política, uns i altres ignorin o amaguin que la plenitud catalanista no pot quedar reduïda a satisfer l'independentisme principatí. No podem girar l'esquena als esforçats vogadors que en aquesta hora nostra tracten d'evitar que naufraguin llengua i cultura pròpies en els corrents hostils que solquen el Mediterrani català del litoral peninsular o de les illes. David Pagès, filòleg, pedagog, periodista i dinamitzador cultural, és un tenaç promotor, optimista i esperançat, d'iniciatives intel·lectuals per enfortir el patrimoni espiritual comú. El llibre que presenta aquests dies és un aplec d'entrevistes a quaranta persones de la catalanofonia rellevants en diverses terres de la nació i en diversos camps d'activitat. És el resultat d'un programa d'entrevistes periodístiques acotat en un criteri significatiu: el de triar homes i dones nascuts en la primera meitat del segle XX. És gent d'un temps en què es parlava sense por i sense complexos del projecte –o, si voleu, de la utopia– de Països Catalans, d'una Catalunya àmplia, sense espais nacionals abandonats. Era un projecte que tenia, com és lògic, partidaris i detractors. Desvetllava adhesions apassionades i objeccions substancials. En cap cas no l'envoltava, però, tanta indiferència intencionada o tanta ignorància aparent com el cobreixen ara.