Full de ruta
Llenguatge
En molts articles es fa una equiparació total entre la unitat d'Espanya i la democràcia
Vivim moments interessants. Quan passin, tothom haurà quedat retratat. També aquells que utilitzen el llenguatge d'una manera interessada. Em nego a pensar o creure que fan aquest ús retorçat per desconeixement. Saben perfectament el que es fan. El seu objectiu és crear un estat d'opinió que justifiqui les seves accions. Una mica –o no tan mica– com el maltractador que mentre pega a la seva víctima encara li etziba, com a justificació: “Mira què m'has obligat a fer!”
Primer de tot es tracta de prostituir el llenguatge. Si examinem alguns dels articles d'opinió i editorials que s'han publicat darrerament en els diaris fets o pensats des de Madrid –encara que es publiquin i venguin a centenars de quilòmetres– veurem que hi ha un interès a confondre conceptes. Per exemple, es fa una equiparació total entre la democràcia i la unitat d'Espanya.
No, perdonin. Una cosa és la democràcia i una altra la unitat d'Espanya. Perquè si convertim aquests dos conceptes en una equivalència arribem a l'absurd que el franquisme era una democràcia, ja que la unitat d'Espanya estava garantida. I vaja si ho estava!
Què té a veure la unitat amb la democràcia? Ah, que ho diu la Constitució? Quina Constitució? Aquella que es va redactar sota l'atenta vigilància dels militars després d'un procés polític que, per engegar-lo, Adolfo Suárez primer va haver de demanar permís als generals? Aquella en la qual no es va preguntar a ningú si volíem una monarquia o una república? I és clar que va ser molt votada! Després de 40 anys de dictadura, què s'esperaven? Qualsevol cosa aprovada entre tots era millor que no el que teníem.
Un altre conspicu jurista, que havia estat vicepresident del Tribunal Constitucional, també va escriure fa unes setmanes, referint-se a Catalunya, que l'essència de l'estat de dret era el respecte a les lleis i a les decisions dels tribunals. Vaja, jo creia que l'estat de dret es definia perquè era el marc on es garantien els drets fonamentals. Perquè si no, el franquisme també era un estat de dret, oi? Perquè bé que es respectaven les lleis i els tribunals.
Ho dic retòricament: em preocupa que una Constitució democràtica s'estigui defensant amb principis i conceptes que provenen del franquisme.
