Esperanto

No sé si els programadors de Temporada Alta seleccionen els espectacles amb l'esperança que coincideixin amb el calendari polític. Potser és un atzar, però a vegades els surt molt bé. El Mesura per mesura de William Shakespeare –tot i estar dirigit per l'anglès Declan Donnellan i interpretat per actors russos–, presentat aquesta setmana al Municipal de Girona, sonava com una obra de rabiosa actualitat a les orelles catalanes. El tema d'aquella obra, escrita fa més de 400 anys, és una indagació sobre la corrupció mitjançant els usos i abusos del poder. Els actors del Pushkin de Moscou sabien que aquella obra de Shakespeare era de les més provocadores per al règim de Putin, però no sé si comptaven que els contribuents d'aquest país fa una llarga temporada que estem sotmesos a un curs intensiu sobre el què, qui i com dels nivells de corrupció des del poder. Una situació que ens deixa perplexos i abatuts. El poder corromp i, com deia aquell, el poder absolut corromp absolutament. Potser per això molts creuen que la corrupció no s'arregla amb atacs d'indignació, només es domestica a còpia de perfeccionar els mecanismes per detectar-la i castigar-la. Una mesura preventiva és no passar d'un cert temps als càrrecs, ni que ho vulguin els electors. Shakespeare, com se sol dir, és el nostre contemporani. Mesura per mesura és una comèdia fosca o una tragèdia amb final feliç, que ens deixa plens d'interrogants i dubtes: les coses no són mai com semblen i tot es pot llegir del dret i del revés. Els bons i els dolents sempre ho són “aparentment” i tan punt cau el teló comencem a projectar dubtes sobre els bondadosos motius dels uns o l'autèntica maldat dels altres i ens fem la mateixa pregunta que es fa sempre el xicot de Stradford: “Què carai és un ser humà?” Seguim parlant llengües diverses, els humans, però la corrupció, segons Shakespeare, és un esperanto que es parla a Anglaterra, a Rússia i, ai, a Catalunya.