Rèquiem per la privacitat

Fa molts anys em varen parlar d'una dona que conversava amb el televisor. Resulta que un parent seu presentava un programa, i quan el noi sortia, ella s'acostava a la pantalla per comentar-li com li havia anat el dia o les últimes novetats familiars. Era tan feliç amb aquestes converses imaginàries que mai van gosar dir-li que l'andròmina no li contestaria i que l'empolainat presentador no la podia sentir. Avui ningú podria subscriure una afirmació tan rotunda. Les noves tecnologies han envaït tan grosserament les nostres vides que quan t'asseus davant d'un ordinador mai pots estar ben segur de si algú no t'està observant a través de l'ull electrònic que corona la pantalla o si llegeix les teves reflexions més personals. En una demostració de bona fe, alguns tapen la càmera amb cinta aïllant pensant que així queda protegida la seva intimitat. Com si a través de la connexió a la xarxa no poguessin fer un seguiment segon a segon de les nostres aficions, interessos i gustos. És famosa l'anècdota d'aquella parella aficionada a gravar les seves pràctiques sexuals per després visionar-les, potser com fan els entrenadors de futbol, per corregir alguna posició o perfilar una jugada excitant. Sigui com sigui, per algun forat tecnològic la gravació es va esmunyir als ordinadors dels veïns, que en viu i en directe varen gaudir d'una sessió de cinema d'alt voltatge gratuïta i amb protagonistes coneguts. L'endemà el bon dia coincidia amb la cara d'enveja d'alguns i els somriures còmplices dels altres. Avui en dia les pantalles interactives permetrien això i molt més, cada cop que engeguem l'ordinador deixem un rastre i a casa o al carrer una munió de càmeres ens persegueixen, ens vigilen i ens filmen. Ulls que ens miren, pantalles que ens escolten i bits que ens analitzen mil·límetre a mil·límetre a la recerca d'aquell anhel insatisfet o aquell desig que ni sabíem que teníem. Rendim-nos, la privacitat ha esdevingut estrepitosament derrotada.