Gestionar contradiccions

Devem ser molts els ciutadans que, havent votat Junts pel Sí o la CUP, pensem que no ens mereixem el que està passant. Les setmanes prèvies al 27-S es comptaven per milers els voluntaris i les persones anònimes que, en el seu entorn, van dedicar totes les energies a aconseguir una victòria del sí en un plebiscit fet amb l'Estat i els poders fàctics en contra. Tot aquest esforç va portar 72 diputats independentistes al Parlament de Catalunya, amb un 48% dels vots i una participació rècord.

Sense cap dubte, els dos milions de vots que van fer possible aquesta victòria esperaven que, en el temps més breu possible, tinguéssim un govern que es posés a treballar per complir els compromisos electorals. Ha passat un mes i mig i aquests soferts votants es continuen preguntant per què encara hi ha tantes incerteses. La sensació que això és abusar de la confiança i de la paciència dels ciutadans és cada dia més estesa.

Podria dedicar aquestes línies a analitzar qui ha fet més i qui ha fet menys per abocar-nos a aquesta situació, però estic segur que els lectors teniu opinió pròpia sobre això. Crec que la immensa majoria de votants només poden acceptar un acord entre les forces independentistes com a solució vàlida i no aprovaran que, per personalismes o per estètica, es condemni els catalans a repetir unes eleccions d'aquí a dos mesos.

Seria disparar-se un tret al peu regalar a l'unionisme l'oportunitat de repetir les eleccions per la incapacitat d'arribar a un acord entre independentistes. Com que seria imperdonable fer-se un gol a la pròpia porteria, tinc la certesa que l'acord arribarà perquè els votants del sí poden entendre moltes coses i poden tenir molta paciència, però mereixen que el seu vot serveixi per iniciar el camí cap a la república catalana i no per a una pugna entre partits.

Fer política és gestionar les contradiccions que inevitablement presenta una realitat complexa i plena de variables. En aquest context, el que és coherent és acostar-se als objectius polítics i no pas allunyar-se'n. És, ni més ni menys, el que esperen els ciutadans.