20-N

Aquesta com­bi­nació de “dígits-guio­net-lle­tra”, la del 20-N, pro­ba­ble­ment va ser la ini­ci­a­dora d'una moda que s'ha impo­sat per a ano­me­nar dates asse­nya­la­des, sobre­tot en l'àmbit de la política. Així, per exem­ple, ara tot­hom sap de què es parla quan es parla del 20-D (per referència a les pròximes elec­ci­ons a Corts espa­nyo­les) o quan es parla de 9-N (per referència a la con­sulta sobre la inde­pendència que va tenir lloc l'any pas­sat).

Avui dia, el sig­ni­fi­cat de la fórmula alfa­numèrica 20-N, pro­ba­ble­ment no és cone­gut per la majo­ria de la gent, tot i que la set­mana entrant els mit­jans de comu­ni­cació en par­la­ran. Cal saber que fa referència al dia 20 de novem­bre de l'any 1975, la data ofi­cial de la mort de Fran­cisco Franco, el gene­ral de l'exèrcit que, en règim de dic­ta­dura, va gover­nar Espa­nya des del pri­mer terç del segle XX fins a la mort biològica, al llit.

En els anys poste­ri­ors a la mort de Franco, a Bar­ce­lona (i en altres indrets de l'Estat espa­nyol), quan s'acos­tava l'ani­ver­sari de la mort del dic­ta­dor, als car­rers de les ciu­tats o a on fos apa­rei­xien pin­ta­des amb el lema “20-N”, i la gent cor­rent temia que es pogués pro­duir algun fet deses­ta­bi­lit­za­dor (per exem­ple, un nou cop d'estat mili­tar que estronqués els epi­so­dis embri­o­na­ris de la democràcia) o un fet sobre­na­tu­ral (per exem­ple, que Franco, cab­dill per la gràcia de Déu, res­sus­cités).

Aque­lles pin­ta­des amenaçado­res “20-N” evi­den­ci­a­ven que el fran­quisme havia sobre­vis­cut i no es resig­nava a dei­xar pas­sar pàgina de manera fàcil i sen­zi­lla. Qua­ranta anys després (diven­dres de la set­mana que ve), les pin­ta­des “20-N”, si és que n'hi ha, seran anecdòtiques; altra cosa és que s'hagin adap­tat a les noves tec­no­lo­gies i es con­cre­tin en forma de piu­lada sub­ver­siva o alguna expressió pròpia de les xar­xes soci­als.

Inter­pre­tar si al cap de qua­tre dècades de la mort de Franco el fran­quisme és un feno­men sociològic i polític obso­let o si s'ha trans­for­mat per mitjà de la democràcia for­mal en un llop amb pell d'ove­lla és un exer­cici crític que els afor­tu­nats que gau­dim del con­fort democràtic no hauríem de negli­gir.