Som on érem

Com si d'un gag del Polònia o d'un mem es tractés, a Artur Mas només li va fal­tar ahir posar-se una samar­reta rei­vin­di­ca­tiva, una arra­cada a cada ore­lla i tallar-se el ser­rell amb des­tral. Perquè si Junts pel Sí com a grup par­la­men­tari ja ha accep­tat una decla­ració d'inici “del procés de cre­ació de l'estat català inde­pen­dent en forma de república” i un pla de xoc social a mida de la CUP, el pre­si­dent en fun­ci­ons va assu­mir ahir per­so­nal­ment un dis­curs i un pro­grama polític més pro­per a l'esquerra inde­pen­den­tista que a l'antiga CiU. I, mal­grat tot, som on érem, perquè, mal­grat el pres­sing CUP del can­di­dat a la inves­ti­dura, els d'Anna Gabriel ja han dit que ni per aques­tes. I som on érem també en la relació amb l'Estat, mal­grat la sobre­ac­tu­ació de Mari­ano Rajoy com si fos l'Al Pacino més cre­pus­cu­lar. Perquè ahir el Par­la­ment va apro­var una decla­ració política, la més impor­tant si volen des de la res­tau­ració de la cam­bra, però no va apro­var una decla­ració uni­la­te­ral d'inde­pendència. I menys una pro­cla­mació. I, per tant, quan aquesta set­mana el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal sus­pen­gui la reso­lució, sus­pendrà una cosa que no es pot sus­pen­dre, que és una volun­tat política, un anunci d'inici, però no una actu­ació. Però Rajoy, millo­rant el paper que va fer en un cameo amb Juan Luis Gali­ardo a Jacinto Durante, repre­sen­tante, sobre­ac­tua perquè hi ha unes elec­ci­ons el 20 de desem­bre. Elec­ci­ons on hi ha en joc La Mon­cloa, que això sí que és poder. I, men­tres­tant, Pedro Sánchez i el PSOE, incapaços de veure l'abraçada de l'ós, han tor­nat a que­dar sub­or­di­nats al frame de la gavina. Som on érem, almenys de moment, en el joc de la gallina. També pel que fa al millor Super Glue de l'inde­pen­den­tisme. Woody Allen deia que quan escol­tava Wag­ner li aga­fa­ven ganes d'envair Polònia. Jo, escol­tant deter­mi­nats polítics, tinc ganes de pro­cla­mar la inde­pendència de Polònia. De la d'aquí.