LA GALERIA
Joan Llaverias i Labró
Ahir es van complir els cent cinquanta anys del naixement del reconegut aquarel·lista i dibuixant animalístic Joan Llaverias i Labró, fill de Vilanova i la Geltrú. L'artista no va començar a venir cap a l'Empordà i la nostra costa fins al 1894, segons alguns apunts. Va ser el 1905 quan trià Lloret d'una manera declarada, encara que devia haver-hi tingut un contacte anterior si hem de fer cas d'un quadre dedicat al canonge Agustí Vilà i Conill, del 1902. Des de llavors Llaverias ja pintà esplèndides marines de Lloret com es demostra per l'exposició que féu a la Sala Parés de Barcelona, pensada com La Costa del Coral i titulada, al final, La Catalunya grega. Tingué un èxit extraordinari igual que l'any 1911, quan exposà aquarel·les de la Costa Brava a Londres. A Lloret començà a passar-hi els estius amb regularitat a partir de 1914. Vivia a lloguer a Cas Canari i, més tard, a Cal Bermejo. I l'esclat de la guerra civil l'hi sorprengué, i ja no se'n mogué. Hi estigué ben protegit, estimat i ajudat per tots els vilatans. Alguns ignorants del comitè li van ordenar que no pintés ran de mar perquè no fes espionatge i va haver de buscar paisatges de l'interior amb altres tipus d'aigües: basses, safarejos grans, pous. Va repetir, sovint, els temes. De la bassa de Molí en féu múltiples versions. De la bassa de Can Xanca, un parell. Me n'ha parlat, recentment, el bon amic Manuel Boadas, parent dels amos de la finca, que considera que l'horta de Joan Sala, de Fenals, va ser privilegiada en aquest sentit. Tant el seu propietari terrassà, que anava seguint cada dia el treball del pintor, com el seu fill, Manuel Sala Colls, li manifestaven la voluntat d'adquirir la tela. Els temps, però, eren difícils i no s'ho podien permetre. Manuel Sala Colls hagué d'abandonar la terra i anar al front. Aconseguí, però, tornar-ne i la seva màxima sorpresa, en entrar a casa seva, al carrer de la Riera 29, fou contemplar a la paret del menjador la pintura de Llaverias que tant havia cobejat. Llaverias els oferí una versió de la bassa com a obsequi d'agraïment pel tracte i l'ajuda en forma de menjar. La bassa de Can Xanca, doncs, exemple del tipus de pintura que Llaverias va haver de conrear en els seus darrers temps –morí el 1938– mentre li durà la prohibició, existeix avui a Lloret amb la variant que posseeix la Maria Àngels Sala, descendent dels Xanca, i la que va comprar, al seu moment, la família Martí Xaine. No sabem, és clar, quina fou la primera que pintà. Tant se val.