opinió
“Torni dijous”, van dir-li
Algun parlamentari català, dels que han tornat a casa, baquetejat per tots costats i amb una llarga experiència de victòries, empats i camelletes, basant-se en els fets propis i aliens, em digué lapidàriament: “En política gairebé no hi ha temps sobrer a l'anar. A l'estar, depèn si vols fer-ne un tastet o una professió.” He pogut comprovar la veritat de l'afirmació. En les escalades al parlamentarisme, la mecànica és prou coneguda arreu: “colzes d'acer, llengua llarga, actitud vigilant i primer actuar i després pensar”.
Pel camí no es poden fer amics, és molt perillós: no és corrent, però s'han trobat col·legues al llit marital. Els últims trams són difícils i coronar-los és una petita proesa. No cal esperar ajudes: els inquilins resten distrets i no el veuen com un més a treballar pels objectius. Com que el poder ni s'estira ni s'arronsa, és un més a clavar-hi queixalada.
Hi ha dues normes importants: 1a) Trobar la manera de fer-ho durar sense esgotar-se. Pel que fa a analitzar la legislació i les modificacions, la central li donarà tot pensat sense escletxes. Ell sols ha d'afegir-hi entusiasme en les intervencions. 2a) Ara, instal·lat còmodament en la política des d'un mirador ha de remenar la cua pels llocs que anirà descobrint. La política no es pot comparar: no hi ha res que s'hi assembli.
En explicar-se a casa, al poble, amb el petit nucli d'amics i parents, ha de saber triar el que sols fa soroll. Per exemple, a la pregunta habitual de: “Noi, com està el panorama per dalt?” “He de dir que malament! Ara bé, agafant-ho des del punt de vista polític, el desànim sovint porta a reaccions a la contra i supera el problema.” “I el moment econòmic, és veritat que ha començat a moure's?” “Sens dubte hi ha moviment. Si ens financen el deute, i ho movem com cal, farem el salt.” La crema del poble hi diu: “En Pep hi toca prou bé!” I tant! Viatja, s'allotja i menja com un lleó a càrrec del poble català!
D'altres politicastres situats sense cap mena d'esforç, pasturen en llocs on poden fer de balança per desnonar el president. Aquestes situacions no previstes posen sens dubte en perill l'allau d'improvisacions sobre la qual descansa tot el que s'ha aconseguit fins ara. Unes situacions difícils de preveure varen produir a la primera sessió d'investidura una situació rara que donà lloc a una falta de respecte al president, el qual ha hagut de lluitar contra gairebé tot, de dintre i de fora, i ha aguantat ferm insults i menyspreus i, d'arreu d'Espanya, incomprensió, amenaces i persecució, i que en no sortir investit, hagué d'escoltar a l'autor de la crisi dir: “Torna dijous”, divertit, perdonant vides.
Mas hi tornà dijous i res havia canviat. Bé, sí: el CUP major vingué de senyor, bé, vull dir amb corbata i tota la resta. Mas anava rient de per riure, mirant el seu escó amb recança. La política té moments molt agres. Fins i tot els xitxarel·los perden la por!