L'odi

De l'espan­tosa tragèdia que ha pas­sat a l'Estat francès, m'ha col­pit la ter­ri­ble insen­si­bi­li­tat i l'odi ferotge a Cata­lu­nya d'algu­nes piu­la­des. En una es deia: “Qué pena que no fue­ran cata­la­nes”; en una altra: “Qué pena que lo que está pasando en París no haya pasado en Cataluña”. Em direu que de brètols així n'hi ha a tot arreu, que l'ano­ni­mat i l'estu­pi­desa són letals quan van com­bi­nats. Però dol.

Igual­ment hi deu haver qui sent un odi injust envers els àrabs en gene­ral. La nici­esa no té fron­te­res. Com diuen alguns comen­ta­ris­tes, en comp­tes d'aixe­car la ban­dera de l'honor, pot­ser avançaríem més si els diri­gents mun­di­als mires­sin el finançament d'Estat Islàmic i qui l'ali­menta. Perquè la venda clan­des­tina d'armes afecta diver­sos estats d'Europa i segons sem­bla n'hi ha pocs que tin­guin les mans netes.

En aquest con­text, m'ha cri­dat l'atenció un arti­cle magis­tral, apa­re­gut en aquest mateix diari, el dis­sabte 14. El signa Pere Cardús i es titula Carta al pre­si­dent del TC. Magis­tral. I sense rèplica.

I és que aquí par­lem de lli­ber­tat i ens diuen que estem hip­no­tit­zats pel senyor Mas. Com aquells antics mas­clis­tes (pares o marits) que et diuen: “Qui t'ha inflat el cap?”, perquè una dona, si exposa les seves opi­ni­ons, per a aquests mas­clis­tes és que algú la pres­si­ona i la indu­eix. El menys­preu que conté aquesta frase és sem­blant als des­tre­lla­tats que diuen i repe­tei­xen que el mal és Mas, i que, mani­pu­lant-nos amb la “tele­visión autonómica” i la “radio autonómica”, ens ha ensi­nis­trat en una insur­recció absurda. Que les coses hagin anat jus­ta­ment a l'inrevés no els entra al cap. Com Rajoy, que hau­ria de lle­gir algun lli­bre d'història o dei­xar-se asses­so­rar, perquè just rere la tragèdia de París deia: “El ter­ro­rismo nunca ha triun­fado en Europa.” M'he recor­dat dels vàndals i de Franco, i he ima­gi­nat que l'uni­vers de dis­curs d'aquest pobre home és Espa­nya. Fora d'Espa­nya només hi ha una boi­rina indes­xi­fra­ble.