Sense por

No serà que no van avi­sar els poders polítics de l'Estat, algu­nes de les prin­ci­pals empre­ses, la patro­nal dels bancs, fins i tot l'Església... Però els cata­lans s'hi enca­par­ren. No tenen por quan van a votar. Ho diu el dar­rer baròmetre del Cen­tre d'Estu­dis d'Opinió (CEO), igual com ho deien ante­ri­ors son­de­jos.

Les elec­ci­ons “gene­ren diver­ses sen­sa­ci­ons”, asse­nyala el baròmetre del CEO, i ofe­reix un ven­tall d'exem­ples tot dema­nant als enques­tats que puntuïn de 0 a 10 la inten­si­tat amb què les havien per­ce­but. Segons aquesta enquesta, la sen­sació que més han sen­tit els cata­lans a l'hora d'anar a les urnes és espe­rança i il·lusió. Totes dues per damunt del 5 com a mit­jana d'inten­si­tat. Seguit de prudència, con­fiança i incer­tesa, totes tres en la franja del 4,7. En dar­rer lloc, i a nota­ble distància, apa­reix la por. De 0 a 10, un 2,28.

Con­clusió: el famós dis­curs de la por no ha fet forat entre els votants cata­lans. Això deu voler dir que la madu­resa democràtica de la nos­tra soci­e­tat és molt supe­rior a la impressió que en tenen alguns dels gover­nants –i no tan gover­nants– que van entrar en cam­pa­nya.

Tant de bo fóssim tots ple­gats més pru­dents quan s'intenta vin­cu­lar segons quins ter­mes a debats que es plan­te­gen al car­rer dins de les més estric­tes regles del joc democràtic i de manera abso­lu­ta­ment pacífica. Ben mirat, s'hau­ria de con­tem­plar com un pri­vi­legi una soci­e­tat dis­po­sada a deba­tre com vol viure.

Per tant, i veient tant les elec­ci­ons del 27-S com el debat poste­lec­to­ral que està gene­rant, podríem dedi­car molts mots a des­criure la manera com s'està desen­vo­lu­pant, repas­sant els dar­rers dies podríem fins i tot par­lar de sor­presa, expec­tació, des­con­cert, con­tra­dicció, con­fiança, inqui­e­tud, desil·lusió, equi­li­bri, paciència... Però, mai de por.