Víctimes

Houda Saadi divendres estava celebrant amb la seua germana Halima i un grup d'amigues el seu aniversari a Le Belle Equipe. Totes dues eren musulmanes i totes dues van morir en un dels atemptats simultanis que aquesta gent que es fa dir Estat Islàmic van cometre a París. Al seu costat també va morir Djamila Houd, també musulmana. Houd tenia un fill de nou anys. En un altre cafè pròxim, Le Carrillon, va ser assassinat també Mohamed Amine Ibholmobarak, un jove arquitecte de 28 anys, musulmà, que sopava amb la seua dona, que ha quedat greument ferida. Amine s'havia fet un nom precisament pel seu estudi sobre la Meca, on havia fet el pelegrinatge, que és un dels pilars de la fe. En el mateix lloc aquesta gent que es fa dir Estat Islàmic van matar també un conegut violinista musulmà, Kheireddine Sahbi. Sahbi no estava sopant sinó que tornava a casa caminant. Un altre dels musulmans morts en els atacs de París és Asta Diakité. Diakité treballava de químic i s'ha fet especialment famós perquè era el cosí del futbolista Lassana Diarra. Diarra jugava aquella nit amb l'equip de França a l'estadi de Saint-Denis i des del camp va escoltar l'explosió de la bomba que un membre del grup que es fa dir Estat Islàmic va detonar a les rodalies. Ells van ser a París víctimes però cal recordar que cada dia a llevant són milers i milers, milions de fet, les víctimes musulmanes d'aquest grup que es fa dir Estat Islàmic. No hi ha només víctimes musulmanes i cal recordar en aquest sentit la persecució cruel de les esglésies cristianes d'orient. Però les víctimes musulmanes són les principals en nombre. I per això tanta gent fuig. Aquells que hem vist embarcar-se en fràgils vaixells i jugar-se la vida per travessar la Mediterrània què són si no víctimes? I per què marxen si no per evitar viure a casa seua cada nit això que París i tot Europa vam viure divendres.