Canvis al consolat de Mèxic
La dotzena d'anys de govern d'ultradreta que va tenir Mèxic, del 2000 al 2012, que va festejar tant com va poder amb el PP espanyol, han deixat seqüeles que costa d'eliminar i algunes sobreviuran molt de temps, entre altres coses perquè la debilitat de l'actual govern no li permet eradicar-les d'un cop. D'això se n'ha ressentit fins i tot la vida catalana. Va ser el cas que, mentre s'estiraven i afluixaven les coses per nomenar una persona com Déu mana que es fes càrrec del consolat a Barcelona, després de l'esplèndida feina que va fer fins fa uns quatre anys el senyor Jaime García Amaral, avui ambaixador al Líban, després de ser-ho a Turquia, es va anar arrossegant de manera provisional al capdavant del consolat una senyora plenament identificada amb els governs anteriors. Això va comportar que la gestió d'aquesta oficina esdevingués no tan sols obertament anticatalana sinó també contrària al record de les accions de Mèxic a favor dels demòcrates catalans i espanyols durant la Guerra Civil i, sobretot, durant la ulterior desfeta. De fet, a qui va representar Mèxic fins fa poc al “cap i casal” la molestava fins i tot que es recordés la figura del general Lázaro Cárdenas, de la qual reneguen tant com poden els mexicans més conservadors. La darrera feta gloriosa d'aquesta senyora va ser negar-se a pujar al balcó de la Casa de la Vila de Sant Joan de les Abadesses, durant la celebració de la independència de Mèxic que es fa cada any en aquest poble preciós, fins que no es va treure la bandera estelada que hi havia al balcó junt amb d'altres.
Finalment ja l'han substituït. Em consta que van ajudar dos iracunds articles que vaig publicar a La Jornada, un diari mexicà més o menys d'esquerres que circula per tot el país. Per ara ha quedat arraconada fins que li trobin una altra situació, ja que està ben endollada a la burocràcia consular com empleada de carrera. Però és el cas que va saber deixar el terreny ben adobat per fer la guitza al seu successor, lligada com està als grups de dretes mexicans que tresquen per Catalunya... El nou cònsol és del PRI, el partit que ara mana al govern federal amb una forta oposició. Tinc entès que dins de l'enorme diversitat de la militància priista, aquest home té una certa tendència a l'esquerra, com ho mostra la seva ferma relació amb Cuauhtémoc Cárdenas, fundador del Partit de la Revolució Democràtica (PRD) i fill del general que va ser president entre 1934 i 1940. Qui ara es troba al capdavant de la representació mexicana, a més a més, ha sigut amic de molts exiliats catalans i ara ho és de llurs fills. Tinc entès que és la seva intenció, dintre de les possibilitats que li permet el càrrec, refer les relacions amb els catalans, respectant, com ho marca la Constitució de Mèxic, els principis de la reconeguda “doctrina Estrada”, que estableix el dret d'autodeterminació dels pobles. A més a més, és culer i diu que ja s'ha posat a aprendre el català, cosa que no ha passat ni de bon tros pel cap a la cònsol provisional durant els molts anys que ha viscut a Barcelona. També s'han sumat a l'animadversió contra el nou cònsol grupets radicals d'enemics del règim mexicà que aprofiten la situació per manifestar-s'hi en contra. Cal suposar que hi tenen tot el dret, encara que diuen que la roba bruta es renta a casa. El que resulta urgent és que deixi ben clar que algunes acusacions que li fan són infundades i que es posi a treballar com Déu mana.
