Nou règim

Arran de la mas­sa­cre de diven­dres pas­sat a París, ja s'insi­nua una cadena de pos­si­bles rela­ci­ons de con­seqüència entre aquests atemp­tats isla­mis­tes i el procés sobi­ra­nista català. En un tuit de dimarts pas­sat, Enric Juli­ana, peri­o­dista que sem­pre viu cinc minuts per davant de la resta de peri­o­dis­tes, es pre­gun­tava: “¿El que ha pas­sat a França no altera gens els paràmetres de la política cata­lana?”. I també dimarts pas­sat, Josep Ramo­neda, en un arti­cle publi­cat al diari Ara amb l'explícit títol “De guer­res i bata­lle­tes”, expo­sava que tal com està el pati inter­na­ci­o­nal (en guerra) “no deixa de ser un luxe poder-nos entre­te­nir en bata­lle­tes com aquesta” (el procés).

És evi­dent. Els atacs de París sig­ni­fi­quen un altre salt qua­li­ta­tiu en el marc d'aquest nou para­digma del ter­ror. I a par­tir d'ara tot, tot, serà dife­rent. L'onada reac­tiva arran dels atemp­tats de París, ja ofi­ci­a­lit­zada com una lluita entre civi­lit­zació i barbàrie, tindrà com a con­seqüència imme­di­ata un afe­bli­ment de les lli­ber­tats indi­vi­du­als, sacri­fi­ca­des en nom de la segu­re­tat. Però anem al fons de la cadena de con­seqüències entre els atemp­tats i el procés sobi­ra­nista. Jo estic pre­o­cu­pat per com aquesta radi­ació gene­ral de lli­ber­tats reta­lla­des pot ser apro­fi­tada i inten­si­fi­cada pel par­ti­cu­lar procés d'invo­lució que es viu a l'actual Espa­nya con­tra­re­for­mista.

Em fa por que els vents glo­bals que bufa­ran pro­vi­nents dels governs que osten­ten l'ordre mun­dial, siguin trans­for­mats en una patent de cors per al govern espa­nyol: en una nova alte­ració de l'alte­ració arbitrària de les polítiques repres­si­ves dic­ta­des expres­sa­ment con­tra l'inde­pen­den­tisme.

Em fa por que l'endu­ri­ment repres­siu sigui accen­tuat per dis­si­mu­lar un cop més el sos­tre de vidre de la democràcia espa­nyola. I també em fa por que ser­veixi per dis­si­mu­lar el nou règim que acaba d'entrar en vigor: un règim en què la política dimi­teix i delega com­petències sobre una justícia poli­tit­zada, un règim que té la prer­ro­ga­tiva de fomen­tar dela­ci­ons i per­se­cu­ci­ons con­tra ciu­ta­dans acu­sats de sedició. I aquesta nova alte­ració de l'alte­ració no és, i no serà, per res, una bata­lleta ron­dallística.