Enquestes gèlides

Les primeres onades d'enquestes relatives a les eleccions del 20 de desembre han arribat acompanyades de la primera onada de fred. Gel i gel. Les unes discrepen en els resultats, i això vol dir que cada dia pesa més la voluntat i l'interès de qui les encarrega. Però la tendència general esborrona. L'altra li ha rematat la feina. Diuen els senyors dels sondejos que a Catalunya la primera força més votada podria ser Ciutadans. I encara diuen que les dues opcions clarament independentistes –Esquerra i el conglomerat que ha articulat Convergència– quedarien lluny del que sumarien les forces partidàries del no i del ni sí ni no però no més que sí. La primera contrarietat encara es podria superar, perquè el partit que lidera l'engrandit Rivera –que a Espanya trauria uns resultats que tiren de tos– pot ser tant primera força com vulgui però podria quedar empetitida per la suma de vots d'Esquerra i Convergència. La segona fa de més mal pair. Si la tropa de la sagrada unitat de la pàtria suma més que l'independentisme, a La Moncloa declararan tres dies de festa i el món ens mirarà amb molt menys respecte i curiositat. Com es pot evitar el funeral del procés? Votant. I esbandint els dubtes sobre la utilitat d'anar a Madrid. Tots els qui es declaren despagats, cansats o que consideren que no se'ns hi ha perdut res s'equivoquen. El que hi compta és la prèvia. Els diputats independentistes que surtin de les urnes. Si després es queden a casa a menjar tramussos, no els ho tindrà en compte ningú.