Guerra financera
A l'Europa occidental la darrera guerra va acabar el 1945, fa 70 anys. Passades dues generacions en pau, es torna a parlar de guerra en relació al terrorisme, un altre tipus de guerra i d'enemic. Vaig fer el servei militar, però els meus coneixements en aquest terreny són limitadíssims. En canvi, conec el món de les finances i proposo seriosament una guerra financera contra Estat Islàmic i tots els fanàtics que estan en la seva línia. Hi ha una altra guerra d'aquest estil que em sembla ja s'ha posat en marxa, que és la informàtica. Ni aquesta ni la financera suposen morts i ferits.
No es pot fer una guerra sense molts diners. I si es mouen molts diners no poden ser en efectiu, sinó en forma de dipòsits i transferències bancàries. Per guanyar una guerra financera cal la complicitat dels bancs, un bon servei d'informació i un bon equip que no compti les hores de treball.
Diuen que Estat Islàmic obté els diners per a finançar la guerra dels seus pous de petroli a l'Iraq, del rescat dels presoners i de donacions. En els tres casos hi ha moviment bancari. A l'Orient Mitjà hi ha la gran banca internacional i bancs àrabs que acostumen a estar en mans públiques o bé dels qui manen. I el Líban, que és un cas a part. És probable que alguns potentats d'Aràbia Saudita i d'emirats com ara Qatar –el del Barça– o Kuwait financin el terror a títol personal. Ho fan en part per simpatia, en part a canvi de deslliurar-se del terror a casa seva. El qui finança pot ser un dels 46 fills d'un xeic o un dels múltiples nebots, però ja n'hi ha prou. Un servei d'intel·ligència mitjà i la complicitat de la gran banca internacional aconseguiria una informació fonamental. Cent mil dòlars no es poden controlar, però 10 milions de dòlars deixen rastre. I que no em parlin de secret bancari quan hi ha terrorisme pel mig. Amb un bon equip de rastrejadors, amb paciència i informació sobre el terreny em veuria amb cor de construir la xarxa de finançament d'Estat Islàmic, que és el pas fonamental per destruir-la. Si els serveis secrets americans van saber on s'amagava Ben Laden, més fàcilment podrien saber l'origen i el destí d'aquells 10 milions de dòlars o de quantitats similars. Pel mig trobarem societats intermediàries i, probablement, algunes domiciliades a Europa, als Estats Units o al Canadà. Però és un trencaclosques que es pot completar.
Per què fins ara no hi ha hagut una guerra financera eficaç? No estic descobrint res. El punt feble per guanyar la guerra financera és que la complicitat bancària no existeix i hi ha molts interessos polítics i econòmics barrejats. Qatar ha arribat a la samarreta del Barça, però cap poder occidental ha arribat al cor dels països del Golf, perquè tenen petroli i aquest ha estat un element essencial per al desenvolupament de la civilització. Però m'hi jugaria un pèsol, com diu en Puyal, que la xarxa financera d'Estat Islàmic no pot evitar passar per la banca americana o europea, en un moment o altre. I aleshores és un problema de prioritats: què compta més, a l'hora de fer una guerra, respectar el secret bancari dels banquers de la City i de Nova York o el desmantellament dels recursos del terror?
