Ull de peix
0-4
El 0-4 és anticonstitucional? Em temo que sí. Perquè el vot democràtic de la gent és el mal camino, i per això necessitem ser castigats fins que tornem al bon camí. Venerar Franco, legalització d'agrupacions feixistes, impunitat per als assassins vius, monuments faraònics al dictador, tot això és plenament constitucional, si no, el fiscal general de l'Estat hauria fet la corresponent denúncia, i el Tribunal Constitucional hauria posat el crit al cel. Que ens controlin els nostres propis diners i animin la gent a denunciar el veí que no compleixi el “bon” ús d'aquests diners, que s'intervingui la Generalitat per motius electorals, tot això és plenament constitucional. Que l'Estat no pagui els deutes és el “bon camí”, com ho és que conculqui contínuament la Constitució.
Rondalla:
–Mira, Georgina, ja que en el seu moment, i malgrat que vas rondinar, vaig posar la llibreta i la Visa a nom meu, si ara vols divorciar-te de mi, et segresto tots els diners; si necessites cèntims per a coses “bones”, com ara fer la compra i fer el dinar, tenir cura que jo tingui sempre la camisa nova (que tú bordaste en rojo ayer), fer-te càrrec de les medicines, fer el cafè fort com a mi m'agrada i complaure'm al llit quan jo ho necessito, aleshores jo et donaré els diners que calguin.
–Però, Rodrigo, els diners de la llibreta i de la Visa són meus, excepte una petita part que tu hi poses quan pots! No m'ho pots segrestar! Els guanyo jo!
–Puc i vull, veges qui t'has pensat qui mana aquí!
–Però si és meu!
–Torna al “bon camí” i en parlem.
–Quin és el “bon camí”?
–Ser una esposa submisa, casolana, femenina, que estigui per mi i per la casa. Ah, això sí, sense deixar de treballar, perquè si no, vindrà una catàstrofe econòmica.
–I fins quan?
–Ja ho va dir el capellà que ens va casar: fins que la mort ens separi, xata.