Semiòtica

Dia­ris que es cre­uen asse­nyats exhi­bei­xen les seves carències, quan els toca par­lar del tema. El diu­menge poste­rior al 0-4, a la pri­mera pàgina d'El País, lle­gim: “La deriva sobe­ra­nista pro­voca la fuga de empre­sas de Cataluña”, just el dia en què jo inter­ve­nia en un fòrum al Siglo XXI, orga­nit­zat per la SCD (Soci­e­tat Civil per al Debat), sobre allò que passa a Cata­lu­nya. Sug­ge­reixo que els experts en heme­ro­te­ques anto­lo­guin les expres­si­ons posa­des en marxa pels mass media sobre la pro­posta d'un seg­ment de la soci­e­tat cata­lana, que vol, per al seu país, un futur més cohe­rent. Lenin ja ens ense­nyava que les impre­ci­si­ons ter­mi­nològiques són en l'ori­gen de tota mena de des­vi­a­ci­o­nis­mes i de men­ti­des letals. Em pre­gunto: per què a un procés com el català, tan vigi­lat i tan ben rao­nat, li apli­quen qua­li­fi­ca­tius com ara la deriva? Al María de Moli­ner, tan sàvia que mai no va ser mem­bre de la RAE, lle­geixo les defi­ni­ci­ons de la paraula deriva: “Aba­ti­mi­ento. Des­vi­ación de una nave de su rumbo por efecto del viento.” A la deriva: “Se aplica a la manera de ir o estar una embar­cación o cual­quier objeto que flota en el mar.” (En sen­tido figu­rado): “Ir o marc­har sin gobi­erno, dirección o rumbo.”

Si en par­len tant, i amb tanta ignorància doblada de mala llet, de la pro­posta política del Par­la­ment català, ¿no deu ser que, també per a ells, “la por és l'aroma d'aquesta tar­dor” i res­po­nen a cops de roc (per ara més dialèctics que reals) perquè no saben què dir? N'hi ha que invo­quen la solució fede­ral, sense can­viar la Cons­ti­tució del 1978, i no diuen que l'única vegada que en la dita carta magna apa­reix una referència al fede­ra­lisme (art. 145.1.) és per dir: “En cap cas s'admetrà la fede­ració de comu­ni­tats autònomes.” I els que volen esva­lo­tar el galli­ner tot dient que unes quan­tes enti­tats bancàries, si Cata­lu­nya fos inde­pen­dent, toca­rien el dos, ¿per què no par­len també de les enti­tats bancàries d'altres països que fan cua per ins­tal·lar-se a Cata­lu­nya? O els que diuen que Cata­lu­nya rebutja els nou­vin­guts: ¿No saben ni un bor­rall de demo­gra­fia ni s'han lle­git el preàmbul del pro­jecte d'Esta­tut del 2006? Com deia el poeta: “La paraula des­lliura els igno­rants. Les parau­les menys­ca­ben els tirans.”