Defensar els nostres drets

Ningú deia que la independència seria fàcil i qui ho pensés era un il·lús. Espero que ningú cregués que per assolir l'estat propi n'hi havia prou de muntar grans mobilitzacions durant les Diades. Amb això no n'hi ha prou i malauradament tampoc és suficient que dos milions de persones hagin votat a favor de la secessió. L'ofec financer a què ens està sotmetent el Ministeri d'Hisenda demostra que tenim unes institucions febles, molt febles. I no és cap crítica. Al contrari. Estem tan intervinguts i collats que el govern, la Generalitat o el Parlament poca cosa hi poden fer. Només poden queixar-se –hi tenen tot el dret– i interposar recursos judicials, que tots sabem que no tindran recorregut. Ahir, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, no va tenir més remei que suplicar a l'executiu espanyol que ens pagui. Surrealista. Que ens paguin uns diners que són nostres i que, per més inri, ens han deixat els últims anys amb uns interessos que vorejaven el 5% –fins ara el Departament d'Economia ha pagat 1.900 milions d'euros en interessos–. Entenc la posició de Mas-Colell, però crec que no ens hauríem de doblegar davant d'aquesta injustícia. I recupero la idea que exposava a l'inici de l'article. Cal fer un pas endavant. Però com ho podem fer si tenim unes institucions més que debilitades? Doncs, tard o d'hora, arribarà el moment de la societat civil. Ens haurem de coordinar per defensar els nostres drets i si cal sortir al carrer dia sí, dia també. Fixeu-vos-hi bé. No parlo només de mobilitzar-nos a favor de la independència, sinó també pels nostres drets. És un detall important, perquè la maquiavèl·lica estratègia de Montoro i els homes de negres no només afecta els independentistes, sinó tots els ciutadans, hagin votat PP, Ciutadans, PSOE o CUP. En aquests moments ja hi ha algun malalt que té problemes per trobar determinats medicaments molt cars perquè les farmàcies no poden comprar-los. Estem davant d'una situació gravíssima per més que alguns vulguin amagar-ho.