Els còmplices de Montoro

L'Estat espanyol té el seu relat perfectament construït. En clau espanyola, és un relat primari de nosaltres i ells: la unitat d'Espanya no perilla, aquí manem nosaltres i a Catalunya no es bellugarà una mosca sense el nostre permís. En clau catalana, tampoc s'hi han matat, però
la cosa és una mica més elaborada, perquè hi ha triangle: la Generalitat d'Artur Mas i la seva tropa independentista són els dolents, perquè és insolvent, no paga proveïdors, medicaments, concerts escolars, però gasta en l'aventura sobiranista; els catalans són les víctimes d'aquest mal govern i se'ls ha de protegir; i el govern d'Espanya és el seu protector i per això intervé controlant factures, fiscalitzant la despesa i pagant
el que el govern català no paga.

El govern del PP no suspèn l'autonomia per l'article 155, perquè això queda poc polit sobretot després de perdre les eleccions del 27-S, però liquida de facto tota autonomia per la via dels calés i anuncia als quatre vents que ho fa perquè no pateixin les famílies, els immigrants, els dependents, els discapacitats, els pobres, infants i adolescents, malalts, universitaris amb i sense recursos, metges i mestres, perquè són prioritaris en primer grau. I, és clar, que això ho digui Rajoy quan no està comentant els partits del Madrid, que ho digui Sáenz de Santamaría quan no puja amb globus amb Jesús Calleja o que ho digui Montoro mentre amb una mà tanca l'aixeta del finançament català i amb l'altra cobra 1.900 milions de la Generalitat només en interessos del FLA és indigne i hauria de ser motiu de revolta, però s'entén...

Però que a Catalunya hi hagi algú que compri aquest missatge és de vergonya aliena. Que tots els partits catalans que han perdut les eleccions, o sigui, el PSC, CSQP i C's, no surtin a defensar l'autogovern i a denunciar l'ofensiva del govern espanyol els converteix en còmplices no només de l'agressió institucional sinó, sobretot, de l'estafa als catalans; als que van votar independència i als que no.