Nefertiti

Ja fa alguns mesos que s'està a prop del des­co­bri­ment de la tomba de la reina Nefer­titi i, segons sem­bla, la tro­ba­lla és a tocar gràcies a les noves tec­no­lo­gies i a l'obsessió tra­di­ci­o­nal dels Indi­ana Jones. Per sort, les notícies que ens arri­ben d'Egipte no són només del gènere tràgic, sinó que també hi ha epi­so­dis de defensa de la Terra.

Amb Nefer­titi, per l'exper­tesa, o pot­ser només per la lle­genda urbana, es con­fia que des­co­bri­rem una dona bonica. És a dir, bonica de cara, d'acord amb els patrons de bellesa de fa més de tres mil anys, que pro­ba­ble­ment tenien poc a veure amb els cànons actu­als, més d'acord amb les mides dels mani­quins de les boti­gues de moda. La mòmia de Nefer­titi es per­metrà una recre­ació vir­tual del cos de la reina i ens traurà de dub­tes sobre l'alçada, la mida dels pits, l'estre­tor de la cin­tura o les sime­tries de les fac­ci­ons faci­als, però sem­pre ens que­darà el buit cog­ni­tiu sobre la bellesa inte­rior d'aquesta dona.

A mi, que l'arque­o­lo­gia i, espe­ci­al­ment, la matèria egípcia em van atreure durant la joven­tut, però que no he anat més enllà d'alguna visita comen­tada al Museu Egipci de Bar­ce­lona, de les teo­ries del pro­fes­sor Jesús Tuson sobre els orígens de l'escrip­tura i del record d'un cuplet (Tut­hom-Jama) que can­tava la meva àvia, l'interès que s'està gene­rant actu­al­ment pel des­co­bri­ment de la tomba de Nefer­titi el rela­ci­ono amb un fet que va tenir lloc fa gai­rebé un segle: la des­co­berta de la tomba de Tutanka­mon.

La meva admi­ració per l'antic Egipte no passa de ser una curi­o­si­tat pròpia d'aquells que, com Sòcra­tes, només sabem que no sabem res. Pot­ser si no fóssim cata­lans, que hem dedi­cat els millors anys de la nos­tra vida a la “qüestió naci­o­nal”, en sabríem més sobre els egip­cis, que a banda dels pic­to­gra­mes jeroglífics van inven­tar (fa 5.000 anys) l'escrip­tura sil·làbica, pre­cur­sora de l'escrip­tura alfabètica que s'usa majo­ritària­ment al món con­tem­po­rani; i que van com­bi­nar l'escrip­tura sobre pedra amb el suport papir, per pre­pa­rar la vin­guda dels plecs de fulls for­mant un tot. No tot ha de ser bellesa estètica, oi, Nefer­titi?'