Opinió

Estat Islàmic (I)

No és segur que una guerra oberta contra Estat Islàmic porti a la seva destrucció malgrat el molt superior poder militar d'Occident

Pretén eli­mi­nar els infi­dels, impo­sar la xaria i fer efec­tiu el “retorn” del pro­feta. Tot els mit­jans estan jus­ti­fi­cats per acon­se­guir-ho inclo­ent l'assas­si­nat i el ter­ro­risme. Res­pecte d'Al-Qaida, que no ho ha fet mai, ha ins­tituït un estat al ter­ri­tori que con­trola amb impos­tos, adoc­tri­na­ment, exèrcit, poli­cia, pro­pa­ganda... i cap pos­si­bi­li­tat de dis­sen­tir.

És una cons­tant de totes les revo­lu­ci­ons: con­trol del ter­ri­tori, grans ambi­ci­ons de can­viar el món i violència com eina política. Va pas­sar en la Revo­lució Fran­cesa,1789; en la Russa,1917; en la Xinesa,1947; en la Cubana,1954; en la de Cam­bodja,1975, i en la Ira­ni­ana,1979. Tots aquests movi­ments van opo­sar-se a l'ordre mun­dial i van uti­lit­zar la violència i el ter­ror, però només aquells que van dis­po­sar de recur­sos econòmics i població sufi­ci­ents van ser capaços d'influir política­ment al món, no és el cas d'Estat Islàmic, que no té prou poder ni mit­jans per fer-ho.

Els movi­ments revo­lu­ci­o­na­ris pin­ten sem­pre els seus adver­sa­ris com a cri­mi­nals i incapaços de reforma. Així va des­criure la Revo­lució Fran­cesa les monar­quies euro­pees, o els bol­xe­vics el capi­ta­lisme, o Mao l'impe­ri­a­lisme o la revo­lució ira­ni­ana el règim del xa, “al qual s'ha d'estran­gu­lar fins a la mort”. Estat Islàmic des­criu Occi­dent com a inhe­rent­ment hos­til, i els règims àrabs i musul­mans com a herètics i con­tra­ris a l'Islam.

La segona cons­tant de les orga­nit­za­ci­ons revo­lu­ci­o­na­ries és la fe en la victòria final, que “és ine­vi­ta­ble” perquè els seus ene­mics “són febles i plens de con­tra­dic­ci­ons”, tal com va des­criure Lenin el capi­ta­lisme, o els “tigres de paper” de Mao en relació amb els impe­ris. El mateix passa amb Estat Islàmic. El seu líder, Abu Bakr al-Bagh­dadi, va dir el novem­bre del 2014: “El  nos­tre avenç no ces­sarà.”

Els revo­lu­ci­o­na­ris veuen el seu model d'apli­cació mun­dial. Quan obtin­guin la “victòria” sobre els seus ene­mics, la revo­lució alli­be­rarà mili­ons i s'esta­blirà un nou ordre amb bene­fi­cis per a tot­hom. Els revo­lu­ci­o­na­ris fran­ce­sos del 1790 en deien “una cro­ada per la lli­ber­tat uni­ver­sal”, els mar­xis­tes pen­sa­ven que s'arri­ba­ria a un món sense clas­ses i Kho­meini asse­gu­rava als seus segui­dors que l'Iran seria el pri­mer pas per a l'inici d'un ordre mun­dial basat exclu­si­va­ment en l'isla­misme.

L'ava­lu­ació de poder real de les revo­lu­ci­ons i el seu poder mili­tar porta sovint els adver­sa­ris a come­tre errors de càlcul. Així va pas­sar amb la Revo­lució Fran­cesa, les monar­quies de l'antic règim van pen­sar que França era dèbil i van ini­ciar con­flic­tes mili­tars per afe­blir la revo­lució i obte­nir bene­fi­cis ter­ri­to­ri­als. A través de la lleva gene­ral i d'un sen­ti­ment patriòtic encès, França es va con­ver­tir en la pri­mera potència euro­pea... La guerra de l'Iraq con­tra un teòrica­ment afe­blit Iran després de la revo­lució i la repressió d'aquesta va crear una nova força mili­tar revo­lu­cionària, els guar­di­ans de la revo­lució, i va por­tar el que sem­blava que seria una guerra ràpida i vic­to­ri­osa a un equi­li­bri que es va resol­dre després de set anys amb una victòria per a ningú. No és segur que una guerra oberta con­tra Estat Islàmic porti a la seva des­trucció, mal­grat el molt supe­rior poder mili­tar d'Occi­dent.

Té això a veure amb el desa­li­ne­a­ment i els interes­sos con­tra­po­sats dels ene­mics de la revo­lució. Els EUA i l'Iran volen des­truir Estat Islàmic, però cap d'ells vol fer-ho si l'altre gua­nya poder i influència a l'Iraq i Síria. Tur­quia veu també Estat Islàmic com un ene­mic, però no vol que la guerra porti com a con­seqüència el reforçament dels kurds. L'Aràbia Sau­dita veu el fona­men­ta­lisme d'Estat Islàmic com una amenaça per a la seva pròpia esta­bi­li­tat i legi­ti­mi­tat i tem la influència dels xiïtes i l'Iran a la zona. Es com­pleix una cons­tant històrica, els enfron­ta­ments dels ene­mics és el que per­met la per­vivència de les revo­lu­ci­ons...

És el poder de l'Estat revo­lu­ci­o­nari el que per­met la seva expansió, és el cas de la França del 1790 o de l'URSS vic­to­ri­osa del 1945, que va esten­dre el comu­nisme a l'est euro­peu, però contrària­ment no és el cas de Cuba, de Nica­ra­gua amb els san­di­nis­tes o de Cam­bodja amb el khmers rojos, la seva manca de mit­jans va con­ver­tir la seva revo­lució en local.

El ter­ri­tori con­tro­lat per EI és tan gran com el Regne Unit però és majo­ritària­ment un desert, sense població. Es pro­du­ei­xen al seu ter­ri­tori entre 4 i 8 bili­ons d'euros de béns i ser­veis, i el pres­su­post de l'Estat és de l'ordre de 500 mili­ons d'euros. No té força ni mit­jans per a l'expansió ni capa­ci­tat per deses­ta­bi­lit­zar els seus veïns: l'Iraq, Síria, Jordània, el Kur­dis­tan...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia