Estat Islàmic (I)
Pretén eliminar els infidels, imposar la xaria i fer efectiu el “retorn” del profeta. Tot els mitjans estan justificats per aconseguir-ho incloent l'assassinat i el terrorisme. Respecte d'Al-Qaida, que no ho ha fet mai, ha instituït un estat al territori que controla amb impostos, adoctrinament, exèrcit, policia, propaganda... i cap possibilitat de dissentir.
És una constant de totes les revolucions: control del territori, grans ambicions de canviar el món i violència com eina política. Va passar en la Revolució Francesa,1789; en la Russa,1917; en la Xinesa,1947; en la Cubana,1954; en la de Cambodja,1975, i en la Iraniana,1979. Tots aquests moviments van oposar-se a l'ordre mundial i van utilitzar la violència i el terror, però només aquells que van disposar de recursos econòmics i població suficients van ser capaços d'influir políticament al món, no és el cas d'Estat Islàmic, que no té prou poder ni mitjans per fer-ho.
Els moviments revolucionaris pinten sempre els seus adversaris com a criminals i incapaços de reforma. Així va descriure la Revolució Francesa les monarquies europees, o els bolxevics el capitalisme, o Mao l'imperialisme o la revolució iraniana el règim del xa, “al qual s'ha d'estrangular fins a la mort”. Estat Islàmic descriu Occident com a inherentment hostil, i els règims àrabs i musulmans com a herètics i contraris a l'Islam.
La segona constant de les organitzacions revolucionaries és la fe en la victòria final, que “és inevitable” perquè els seus enemics “són febles i plens de contradiccions”, tal com va descriure Lenin el capitalisme, o els “tigres de paper” de Mao en relació amb els imperis. El mateix passa amb Estat Islàmic. El seu líder, Abu Bakr al-Baghdadi, va dir el novembre del 2014: “El nostre avenç no cessarà.”
Els revolucionaris veuen el seu model d'aplicació mundial. Quan obtinguin la “victòria” sobre els seus enemics, la revolució alliberarà milions i s'establirà un nou ordre amb beneficis per a tothom. Els revolucionaris francesos del 1790 en deien “una croada per la llibertat universal”, els marxistes pensaven que s'arribaria a un món sense classes i Khomeini assegurava als seus seguidors que l'Iran seria el primer pas per a l'inici d'un ordre mundial basat exclusivament en l'islamisme.
L'avaluació de poder real de les revolucions i el seu poder militar porta sovint els adversaris a cometre errors de càlcul. Així va passar amb la Revolució Francesa, les monarquies de l'antic règim van pensar que França era dèbil i van iniciar conflictes militars per afeblir la revolució i obtenir beneficis territorials. A través de la lleva general i d'un sentiment patriòtic encès, França es va convertir en la primera potència europea... La guerra de l'Iraq contra un teòricament afeblit Iran després de la revolució i la repressió d'aquesta va crear una nova força militar revolucionària, els guardians de la revolució, i va portar el que semblava que seria una guerra ràpida i victoriosa a un equilibri que es va resoldre després de set anys amb una victòria per a ningú. No és segur que una guerra oberta contra Estat Islàmic porti a la seva destrucció, malgrat el molt superior poder militar d'Occident.
Té això a veure amb el desalineament i els interessos contraposats dels enemics de la revolució. Els EUA i l'Iran volen destruir Estat Islàmic, però cap d'ells vol fer-ho si l'altre guanya poder i influència a l'Iraq i Síria. Turquia veu també Estat Islàmic com un enemic, però no vol que la guerra porti com a conseqüència el reforçament dels kurds. L'Aràbia Saudita veu el fonamentalisme d'Estat Islàmic com una amenaça per a la seva pròpia estabilitat i legitimitat i tem la influència dels xiïtes i l'Iran a la zona. Es compleix una constant històrica, els enfrontaments dels enemics és el que permet la pervivència de les revolucions...
És el poder de l'Estat revolucionari el que permet la seva expansió, és el cas de la França del 1790 o de l'URSS victoriosa del 1945, que va estendre el comunisme a l'est europeu, però contràriament no és el cas de Cuba, de Nicaragua amb els sandinistes o de Cambodja amb el khmers rojos, la seva manca de mitjans va convertir la seva revolució en local.
El territori controlat per EI és tan gran com el Regne Unit però és majoritàriament un desert, sense població. Es produeixen al seu territori entre 4 i 8 bilions d'euros de béns i serveis, i el pressupost de l'Estat és de l'ordre de 500 milions d'euros. No té força ni mitjans per a l'expansió ni capacitat per desestabilitzar els seus veïns: l'Iraq, Síria, Jordània, el Kurdistan...
