Som el que som, però...

Una sim­ple auto­no­mia i encara gràcies. Pels grans par­tits espa­nyols i pel Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, garant del seu statu quo, no comp­ten per a res ni la nos­tra impo­nent història, ni les nos­tres ins­ti­tu­ci­ons secu­lars, ni tan sols que la Gene­ra­li­tat va ser ins­tau­rada abans que es redactés una sola línia de la sacro­santa i ina­mo­vi­ble Cons­ti­tució Espa­nyola del 1978. Per al Par­la­ment de Cata­lu­nya, ni el més mínim res­pecte. El tracte voreja sovint l'ofensa, per no dir sem­pre. El Cons­ti­tu­ci­o­nal no té cap dubte en aquest sen­tit i, empa­rant-se en un estricte cri­teri jurídic –o així ho fa veure– qüesti­ona total­ment la legi­ti­mi­tat democràtica del Par­la­ment català. “La cam­bra autonòmica no pot eri­gir-se en font de legi­ti­mi­tat jurídica i política”, afirma el tri­bu­nal, que no s'està de recor­dar que Cata­lu­nya “exer­ceix el seu auto­go­vern cons­tituïda en comu­ni­tat autònoma d'acord amb la Cons­ti­tució”. Això que som una “comu­ni­tat autònoma” i ni tan sols la nació que incloïa l'Esta­tut apro­vat pel Par­la­ment [ente­neu ara la insistència que van tenir a treure-ho?] ens ho refrega per la cara sem­pre que pot la vice­pre­si­denta Sáenz de San­ta­maría, amb aquell som­riure sor­ne­guer que se li reforça, sobre­tot, quan veu que els cata­lans estem a punt de fer rea­li­tat la pro­fe­cia de l'expre­si­dent Aznar. Un altre de som­riure foteta, que deu estar ben con­tent aquests dies de greus des­a­cords entre inde­pen­den­tis­tes.

Davant tot ple­gat, cal no per­dre l'espe­rança i, sobre­tot, l'humor. Hi aju­den, en aquest sen­tit, els molts acu­dits que cir­cu­len per la xarxa. Com aquell que iro­nitza sobre com s'han tor­nat de nocius els “radi­cals lliu­res” o aquell altre en què la More­neta diu que està “ben negra” per culpa de la CUP i Junts pel Sí. Humor con­tra el males­tar i la des­es­pe­ració. “No per­dem lo bon humor i con­ser­vem la moral”, can­ta­ven Quico el Célio i com­pa­nyia quan llui­ta­ven pel riu Ebre. Doncs, això. Bon humor i la moral ben alta. Fins a fer-los tor­nar agre el seu som­riure sor­ne­guer.