Eleccions

Que maques que són, les campanyes electorals. Gràcies a aquesta campanya electoral que acabem d'encetar els contribuents majors de cinquanta anys s'han estalviat rebre a casa una carta en què es veu que se'ls comunicava la pensió que rebran quan es jubilin. Les males notícies sempre val més ajornar-les. Gràcies també a la campanya electoral, el govern espanyol està fent el cagadubtes a l'hora de decidir si s'apunta a l'orgia bel·licista que han desfermat els atacs terroristes de París. Les guerres també sempre val més ajornar-les. I, gràcies a la campanya, és clar, els votants podem gaudir com mai de la proximitat dels nostres admirats polítics, capficats a bombardejar-nos amb les seves promeses per terra, mar i debats. No pas tots, és cert, perquè n'hi ha que prefereixen deixar les cadires buides, però és igual perquè després ens els trobem a casa d'en Bertín. Aquesta vegada els candidats s'estan apuntat a nous i agosarats formats que barregen espectacle i política, sense importar-los que això els acosti perillosament al ridícul. Sort que en el fons els ciutadans som benèvols i sabem agrair que els polítics siguin capaços de fer el ridícul perquè es tracta d'una debilitat que els humanitza. Un candidat humà no és una redundància sinó una màquina d'obtenir vots. Per això aquests dies hem vist candidats fent voltes de campana dalt d'un cotxe, enlairats en globus aerostàtics, comentant partits de futbol i cuinant musclos al vapor. Fins i tot fotent clatellots als seus fills. El clatellot que Rajoy va descarregar-li al seu mentre exhibia la ganyota més estrambòtica que hem pogut veure en la cara d'un candidat, probablement és l'acte més humà que mai ha protagonitzat aquest home, el més sincer. En aquest cas Rajoy no va fer només el ridícul sinó que també va fer de pare; això sí, amb uns mètodes pedagògics una mica passats de moda. Ben mirat, no estaria malament que tots els candidats s'acostumessin a fer els actes electorals en companyia dels fills, així es tornarien més transparents i els electors sabríem de quins clatellots hem de fugir.