L'estafa constitucional

Tal dia com avui, un 6 de desem­bre de fa 37 anys, es va apro­var en referèndum la Cons­ti­tució Espa­nyola. Els prin­ci­pals par­tits cata­lans –a excepció d'ERC– van fer cam­pa­nya pel sí i la majo­ria de la soci­e­tat cata­lana va apro­var el text cons­ti­tu­ci­o­nal amb una majo­ria molt àmplia. L'edat mínima legal per votar en aquell referèndum era de 21 anys, la qual cosa vol dir que tots els nas­cuts més tard del 1957 –la majo­ria dels cata­lans d'avui– no la vam poder votar. Però, dei­xant de banda això i fent un exer­cici de política-ficció, seria espe­ci­al­ment interes­sant saber com se sent i què pensa aquell votant català del sí de fa trenta-set anys en veure com aque­lla Cons­ti­tució votada amb espe­rança s'ha aca­bat con­ver­tint en el llast que ens ha impe­dit créixer cul­tu­ral­ment, soci­al­ment i econòmica­ment. Veure com aquell text que havia de ser­vir per con­so­li­dar la democràcia va aca­bar pro­pi­ci­ant una tran­sició feta amb peus de fang, sobre la qual s'ha bas­tit un Estat sense sepa­ració de poders i de mètodes repres­sors. Ha de fer enfa­dar molt, al votant català del sí del 1978, des­co­brir quants arti­cles de la Cons­ti­tució Espa­nyola eren un sub­ter­fugi per tros­se­jar les ter­res de parla cata­lana en dife­rents comu­ni­tats autònomes i mino­rit­zar la nos­tra llen­gua i la nos­tra cul­tura. I, final­ment, cons­ta­tar que aque­lla carta magna que deia voler ser­vir a la nova soci­e­tat de l'Espa­nya democràtica no hagi can­viat ni un arti­cle, ni una coma, per adap­tar-se a l'evo­lució de la soci­e­tat de les dar­re­res quasi qua­tre dècades.

Si hi ha una estafa democràtica majúscula a l'Estat espa­nyol, aquesta es diu Cons­ti­tució Espa­nyola. I l'estafa ha estat tan cla­mo­rosa que no tor­na­rem a con­fiar un vot sí dins una urna a favor d'un model d'Espa­nya il·lusori que paga­ran car els nos­tres besnéts; hem après de la història i la tenim pre­sent, ara més que mai, a les por­tes d'unes noves elec­ci­ons espa­nyo­les.