Resistència

Fa uns dies, que s'han fet setmanes, va complir-se el vintè aniversari de la mort de Gilles Deleuze, que va llençar-se des d'un balcó perquè no podia suportar més el dolor de la seva malaltia. M'agrada pensar en Deleuze perquè va afirmar que s'ha de cultivar l'alegria per combatre el poder, que ens vol tristos. Deleuze és el filòsof de la resistència. El seu amic Foucault, havent passat bona part de la vida definint les societats disciplinàries des de l'època moderna fins a la contemporània, va intuir poderosament que entràvem en la societat del control. Foucault va morir el 1984. Tres anys després, Deleuze va fer una conferència a La Femis, escola superior d'imatge i so, a la qual vaig assistir per YouTube just el dia del vintè aniversari de la seva mort. Du per títol Què és un acte de creació? La resposta: és un acte de resistència. El cas és que hi ha un moment en què Deleuze parla de la nova era del control, tot i que, hi afegeix, continuïn els llocs de reclusió (hospitals, presons, escoles, fàbriques) que Foucault identifica amb les societats disciplinàries. Deleuze planteja que tots aquests llocs de reclusió són motiu de discussió (què fer-ne?) mentre que el control va exercint-se a través dels mitjans de comunicació, que propaguen una informació que defineix com un conjunt de consignes.

Deleuze va morir abans d'aquests temps en què les noves tecnologies de la comunicació afavoreixen que nosaltres mateixos, a vegades inconscientment, aportem una informació (en diuen dades) amb la qual controlen les nostres accions i, evidentment, els nostres gustos pel consum. I és així que la societat del control no ha fet més que créixer, tot i que també s'ha de dir que s'han ampliat els llocs de reclusió per a aquells (migrants, refugiats) a qui la societat occidental impedeix circular lliurement. No tot el que diu, doncs, val per explicar el món d'avui, però encara hi ajuda. I també val allò que tant m'agrada de Deleuze: sempre afirma joiosament la possibilitat de la resistència. Com s'exerceix? A través de dues formes: l'art i la lluita.