‘Merlí' ens ha tret de la caverna

Hi ha escenes de l'últim episodi de Merlí complaents amb l'espectador, com quan sona l'Arabesque 1 de Debussy mentre en Joan i la Mònica es miren més que escombren; l'escena del trio no seria completa sense la imatge d'en Gerard, ballant i petonejant l'escombra. I el moment d'eufòria alliberadora quan en Bruno i l'Oliver ballen al ritme de La Casa Azul per tot l'insti. La filosofia, com podia haver estat Shakespeare o l'art, ha servit per treure els espectadors d'una caverna, de la foscor televisiva, que n'hi ha massa. Molt de Nietzsche però el final havia de ser festiu: l'Ivan sortint del cau i abraçant-se amb els companys. Bonic. Ideal. Perfecte. Voleu un vídeo de positivitat? El minut final de rialles i salts amb Protagonistes de Pau Vallvè de fons.