La columna
El 40%
El 40%. Aquesta és la xifra màgica. Tant el govern com els 36 municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) s'han marcat aquest objectiu de reducció dels gasos d'efecte hivernacle, els que provoquen, dit a la brava, el canvi climàtic, d'ara i fins al 2030. El govern ha anunciat que aquesta xifra i la manera d'aconseguir-la seran motiu d'una llei, pionera al sud d'Europa, del canvi climàtic.I l'AMB ha aprovat una declaració del clima en el mateix sentit. Per assolir un objectiu, cal marcar-se'l –i creure-se'l– i començar a caminar. El que passa és que, superat el creure-se'l i oblidats els cunyats que en sabien més que els científics, en aquesta matèria es fa tard. I, a Catalunya, especialment tard. Altres regions europees tenen ja plans de contingència. A Barcelona, quan hi ha un episodi de contaminació greu, te n'adones perquè els indicadors lluminosos de l'autopista et diuen que has d'anar a 80 o menys. I para de comptar. No dic que s'activin altres mesures recollides en mil protocols. Dic que el ciutadà no se n'adona.
No sabem què dirà exactament la nova llei contra el canvi climàtic, entre altres raons perquè primer caldrà un govern que l'aprovi. Sí que sabem que la declaració del clima signada pels 36 ajuntaments metropolitans diu que “s'emplaça els diferents col·lectius econòmics i socials, administracions, empreses, agents i entitats socials i ciutadans” perquè “cadascú en la mesura de les seves possibilitats” impulsi mesures per mitigar el canvi climàtic. Vaja, que facin el que puguin.
L'emissió de gasos d'efecte hivernacle a l'Estat s'ha reduït un 28% des del 2008. Però no ha estat per cap pla governamental..., ha estat per la crisi. I si albirem una certa recuperació, ja poden suposar què passarà, de nou, amb les emissions. Si no és, és clar, que hi hagi una regulació. No tot se soluciona amb lleis, però ajuden. És obvi, com ha passat a París amb 195 delegacions, que cal un mínim comú denominador per als acords. Però cal prendre mesures ara i deixar de mirar com és Oviedo qui tanca les autopistes d'entrada a la ciutat quan hi ha contaminació; cal començar a parlar de trànsit, de com reorientem determinades emissions industrials, de què fem al port de Barcelona, etcètera. Ja hem perdut passa temps.