Lleis i trampes

A les comar­ques giro­ni­nes hi ha més de sis mil habi­tat­ges buits que per­ta­nyen a enti­tats bancàries o a la Sareb i milers de per­so­nes que no poden acce­dir a habi­tat­ges dig­nes –a vega­des ni tan sols indig­nes– o a llo­guers pro­por­ci­o­nals a la seva renda. Si ho lle­gei­xen amb calma i en con­si­de­ren les pro­fun­di­tats i les cir­cumstàncies, s'ado­na­ran que impres­si­ona la mag­ni­tud de la devas­tació, de la insen­sa­tesa i de la indig­ni­tat a la qual ens han abo­cat tants governs de gent d'ordre i tanta gent asse­nyada al poder.

A les comar­ques giro­ni­nes i a tot Cata­lu­nya, també exis­teix la llei 24/2015 “de mesu­res urgents per a afron­tar l'emergència en l'àmbit de l'habi­tatge i la pobresa energètica”. Una llei que deriva d'una ILP impul­sada per la Pla­ta­forma d'Afec­tats per la Hipo­teca, l'Aliança con­tra la Pobresa Energètica i l'Obser­va­tori DESC, que es va apro­var al mes de juliol per una­ni­mi­tat al Par­la­ment català i que al mes d'agost va entrar en vigor. I si coe­xis­tei­xen el pro­blema gene­rat per la gent d'ordre i una part de la solució poten­cial arran­cada del Par­la­ment pels movi­ments soci­als, el que falta per desac­ti­var mínima­ment aquests ins­tru­ments de tor­tura popu­lar és volun­tat política. I una mínima hones­te­dat.

Dues de les mesu­res que en la seva teòrica dansa nup­cial Junts pel Sí ofe­reix als de la CUP per seduir-los for­men part d'aquesta llei que s'hau­ria d'estar apli­cant a tot el ter­ri­tori. I les empre­ses energètiques, qua­tre mesos després de l'apro­vació, seguei­xen fent l'orni i igno­rant abso­lu­ta­ment que és il·legal fer talls de sub­mi­nis­tra­ment sense un informe previ dels ser­veis soci­als del muni­cipi. A les nos­tres ter­res i en funció de qui afec­ten, les lleis estan fetes d'aquesta pasta mal·lea­ble. Els 826 pisos buits de Salt, els 578 de Girona, els 326 de Figue­res, els 315 de Pala­fru­gell, els 270 d'Olot, els 251 de Bla­nes, els 163 de Cassà, els 123 de Lla­gos­tera o els 112 de Banyo­les, o la major part d'ells, poden ser recla­mats per les admi­nis­tra­ci­ons perquè s'incor­po­rin a la borsa de llo­guer social. A dreta llei. I no fer-ho, a més de ser un des­a­gra­da­ble indici de pos­seir escassa sen­si­bi­li­tat pel pati­ment aliè, ara mateix ja deu tenir alguna tipi­fi­cació legal.

Els drets, les lli­ber­tats, la sen­sa­tesa o les veri­tats més con­sen­su­a­des tenen gra­da­ci­ons, cir­cu­len per l'atmos­fera ple­nes, nítides, res­plen­dents i unànime­ment accep­ta­des, però quan es dipo­si­ten damunt del ter­ri­tori i que­den a l'abast de qui ordena les nos­tre vides, es degra­den. I cal la pressió dels movi­ments soci­als per acon­se­guir una legis­lació que defensi que els habi­tat­ges són per viure-hi, i que no pot ser que hi hagi tanta gent sense casa i tan­tes cases sense gent. I per no obli­dar que una de les cau­ses prin­ci­pals de les nos­tres misèries actu­als ha estat el res­cat de les enti­tats finan­ce­res que juga­ven i ani­ma­ven l'espe­cu­lació. Algú ha defi­nit aquesta llei que es va apro­var per una­ni­mi­tat i que no ha estat impug­nada pel Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal com la llei del més feble. Entenc què volia dir, però és molt més esti­mu­lant pen­sar que és la llei de qui és molt fort però no en té la consciència.