Opinió

Full de ruta

Mentalitat

Almenys durant uns dies els tertulians que tant ens estimen ens van deixar tranquils

El trànsit cap a la inde­pendència té mol­tes dimen­si­ons, i una de molt clara és la des­con­nexió men­tal. És un pas més en allò dels cata­lans que només se sen­ten cata­lans i que veuen Espa­nya com una rea­li­tat dife­rent. No com una rea­li­tat pit­jor, sinó ali­ena. Amb els matei­xos sen­ti­ments que ara s'evo­quen davant un altre país veí.

El que em va dei­xar parat en aquesta última cam­pa­nya –tam­poc gaire, no exa­geréssim pas ara– és que feia l'efecte que els espa­nyols, si més no els que reme­nen les cire­res –o això cre­uen ells– també havien des­con­nec­tat men­tal­ment de Cata­lu­nya. Sí, perquè feia pen­sar molt això de veure alguns debats elec­to­rals en els quals par­ti­ci­pa­ven par­tits que no havien acon­se­guit ni un sol escó en les elec­ci­ons gene­rals ante­ri­ors i que, en canvi, d'altres n'eren exclo­sos perquè, mal­grat sí tenir repre­sen­tació, no eren prou espa­nyols o prou no sé què. Perquè, ja se sap, Espa­nya és la nació més antiga d'Europa i, per tant, és molt ante­rior a la democràcia. Res de dret a deci­dir, res d'urnes; tret que no sigui per donar-nos la raó.

Al cap­da­vall, els mit­jans de comu­ni­cació espa­nyols que tant acu­sen els cata­lans d'estar sub­ven­ci­o­nats i de ser esclaus de la Gene­ra­li­tat –no com ells, que són ple­na­ment inde­pen­dents– no se'n van estra­nyar gens, d'aquesta presència, ni tam­poc de les absències. Cri­teri periodístic, ens van dir. Ente­sos: ara resul­tarà que va ser això.

Jo crec, més aviat, que van deci­dir trac­tar Cata­lu­nya com si fos un país estran­ger i que, per tant, els inde­pen­den­tis­tes no hi tenien res a dir, en aques­tes elec­ci­ons que hem aca­bat de cele­brar. S'han resig­nat a la fi del bipar­ti­disme –com si això fos alguna nove­tat per a nosal­tres, els cata­lans– i ara s'esti­ren els cabells albi­rant un llarg període d'ingo­ver­na­bi­li­tat. No: el que pas­sarà, en tot cas, és que el par­tit que gua­nyi haurà de pac­tar. En això, crec, con­sis­teix també la democràcia, un con­cepte que molts no tenen gaire assu­mit a Espa­nya.

Un últim comen­tari: un dels grans avan­tat­ges d'aquesta cam­pa­nya tan dura que va fina­lit­zar diven­dres va ser que, durant uns dies, els ter­tu­li­ans i opi­nai­res habi­tu­als es van dis­treure amb altres jogui­nes i ens van dei­xar tran­quils una estona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia