Mentides

No els revelo cap secret si els dic el que ja és evi­dent per a qual­se­vol lec­tor del nos­tre diari, i és que deter­mi­nat entorn de la política espa­nyola, allò que ano­me­nem col·loquial­ment “la caverna”, s'ha con­ver­tit en els últims anys en una immensa màquina de men­ti­des. L'espai Espa­nya ens estima, que apa­reix regu­lar­ment en L'illa de Robin­son, d'El Punt Avui Tele­visió, n'és un bon recull. Però quan la rea­li­tat deixa en evidència la caverna, cre­uen que algú rec­ti­fica, que ningú demana perdó? No, en tot cas, seguint el manual de la teo­ria de la cons­pi­ració, es busca alguna expli­cació alter­na­tiva que per­meti sal­var la cara. I la veri­tat és que tam­poc els cal­dria. Quan un la té feta de for­migó armat no cal pre­o­cu­par-se'n. Al cap­da­vall, no dei­xem que la rea­li­tat dels fets ens desviï del nos­tre objec­tiu: la uni­tat d'Espa­nya.

Fa uns dies, després de les elec­ci­ons gene­rals –curiós: no abans–, va aparèixer una infor­mació segons la qual la inversió estran­gera a Cata­lu­nya s'havia dis­pa­rat al 240% durant els nou pri­mers mesos de l'any 2015. Eh? Com? ¿Però no havíem que­dat que les qui­me­res inde­pen­den­tis­tes esta­ven allu­nyant les inver­si­ons del nos­tre país i ens esta­ven por­tant a la ruïna? Res­posta de la caverna, ja avançada per algun minis­tre del Par­tit Popu­lar: el que passa és que els inver­sors ja saben que aquest procés d'inde­pendència mai es durà a la pràctica, i per això con­ti­nuen apos­tant per Cata­lu­nya. Bé, home (i dona), si vostès, que són tan lles­tos com els inver­sors estran­gers, ja saben que tal cosa no serà pos­si­ble, durant l'any que és a punt de començar dei­xin d'insul­tar la nos­tra intel·ligència amb les inver­si­ons.

Un altre insult a la intel·ligència, que no és menor, és atri­buir les ànsies de lli­ber­tat del nos­tre poble a l'asfi­xi­ant adoc­tri­na­ment arbi­trat pels mit­jans de comu­ni­cació sub­ven­ci­o­nats pel govern i per les esco­les. A Espa­nya, en canvi, no hi ha mit­jans de comu­ni­cació sub­ven­ci­o­nats. Això sí: a les seves esco­les s'adoc­trina l'alum­nat amb el mateix zel que a Cata­lu­nya. És a dir, gens.

Ja diuen que la pri­mera víctima de la guerra és la veri­tat. I a Madrid, hi ha qui el que és un con­flicte polític, que tindrà una solució política, ho veuen com una guerra. Com va excla­mar el comte de Roma­no­nes, ¡Jo, que tropa!