Opinió

Quatre follets

La radiografia política espanyola i la catalana tenen cada vegada menys punts en comú

Aques­tes elec­ci­ons espa­nyo­les han aga­fat el nos­tre país amb el pas can­viat. Que des del sobi­ra­nisme no s'hagi pogut for­mar govern i que durant la cam­pa­nya tots els par­tits espa­nyo­lis­tes s'hagin atre­vit a donar solu­ci­ons per a Cata­lu­nya (al marge de la volun­tat del cata­la­nisme, clara­ment expres­sada el 27-S) no deixa de posar-nos ner­vi­o­sos. Par­tits que a Cata­lu­nya són mino­ri­ta­ris resulta que s'atre­vei­xen a plan­te­jar des de la pre­potència més abso­luta què s'ha de fer amb el debat ter­ri­to­rial. Refor­mes cons­ti­tu­ci­o­nals, referèndums, alter­na­ti­ves d'encaix o immo­bi­lisme: el menú està ser­vit, i els cants de sirena poden sonar encara amb més força durant el que resta de cam­pa­nya. Tan­ma­teix –és el més pro­ba­ble–, el PP pot tor­nar a gua­nyar a Madrid, però tra­ient qua­tre vots a Cata­lu­nya. ¿Com no s'ha de fer encara més grossa la fis­sura que separa els dos països, quan el sis­tema de par­tits és tan dis­sem­blant?

La radi­o­gra­fia política espa­nyola i la cata­lana tenen cada vegada menys punts en comú. Té poc a veure el sis­tema de par­tits, el jocs de majo­ries, les pri­o­ri­tats polítiques, els estils de lide­ratge, la retòrica i la qua­li­tat dels dis­cur­sos. Són dos països dife­rents, que podrien coha­bi­tar dins el mateix estat si des de l'espa­nyo­lisme fes­sin aquell mínim esforç de moder­ni­tat que implica assu­mir els postu­lats del fede­ra­lisme. Al mateix temps, els dos par­tits que han apa­re­gut en el pano­rama elec­to­ral espa­nyol en els últims temps –Ciu­ta­dans, Pode­mos–, no fan més que repro­duir els pit­jors trets dels dos espais que volen subs­ti­tuir –el PP i el PSOE–, fent més difícil per al cata­la­nisme tro­bar un lloc còmode enmig del pano­rama que poden arri­bar a dibui­xar aquests nous actors.

Ciu­ta­dans hereta de la dreta la intran­sigència, i de l'esquerra, la volun­tat de reno­vació. En certa manera, la seva pot ser –tan sols– una revo­lució con­ser­va­dora: abo­lir-ho tot per tor­nar enrere, a una lec­tura essen­ci­a­lista de la Cons­ti­tució i a un “anti­na­ci­o­na­lisme” que no és més que un espa­nyo­lisme ver­gonyós i abran­dat, que només des de la impos­tura i la incul­tura pot rei­vin­di­car-se com a hereu de la Il·lus­tració. L'híbrid de poca-sol­tada i opor­tu­nisme que repre­senta C's serà un d'aquells fenòmens que donarà per a unes quan­tes tesis doc­to­rals.

Pode­mos, en canvi, s'abeura en postu­lats si no més antics sí que pot­ser més ran­cis, en aquell espe­rit revo­lu­ci­o­nari que és previ a la soci­al­de­mocràcia, al reven­gisme social dels pit­jors trac­tats per l'ordre de les coses, als que estan dece­buts des que la pri­mera revo­lució els va pro­me­tre el cel a la terra i tan sols han acon­se­guit una pres­tació que no els per­met més que con­ti­nuar fent la viu-viu. Pode­mos és el PSOE dels que cada pri­ma­vera enyo­ren un maig francès que els per­meti tro­bar xicota i una plaça fixa en alguna uni­ver­si­tat asso­le­llada.

Són les dues Espa­nyes de sem­pre, con­ve­ni­ent­ment maqui­lla­des perquè ara les lleis de Plató són menys impor­tants que saber-se moure pels platós de tele­visió. El PP és el par­tit del con­ser­va­do­risme vell i pen­si­o­nat, men­tre que Ciu­ta­dans ho és dels que s'apun­ten a l'auto­ri­tat perquè els agrada el pa que s'hi dóna quan les lleis els posen els som­nis en safata. El PSOE és el par­tit del con­ser­va­do­risme d'esquer­res, de festa de bar­ri­ada i dis­cur­sets con­tra els senyo­ras­sos. Pode­mos ve a posar una mica d'actu­a­li­tat a aquesta retòrica mes­quina, que ja no impres­si­ona gens. I aquests qua­tre follets es men­ja­ran el pastís espa­nyol, sense que per a Cata­lu­nya tin­guin res més que lleis ina­mo­vi­bles o som­nis tan ete­ris que equi­va­len a quin­ca­lla.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia