Opinió

L'exemple cors

A Catalunya, on el sobiranisme és més robust que no pas a Còrsega, s'està fent tot el possible per deixar podrir la victòria del 27-S i convertir-la en derrota

A Còrsega les elec­ci­ons de diu­menge pas­sat no eren regi­o­nals, sinó ter­ri­to­ri­als, perquè s'hi vota­ven els mem­bres de l'Assem­blea corsa i no pas els d'un con­sell regi­o­nal típica­ment francès. L'illa de la Medi­terrània té un esta­tut par­ti­cu­lar des del 1991 que li atorga més poder que no pas altres regi­ons. És una excepció a França, un estat que atro­pe­lla el “regi­o­na­lisme” amb l'invent d'unes macro­re­gi­ons que dilu­ei­xen tant com poden la diver­si­tat naci­o­nal en l'hexàgon més cen­tra­lit­zat d'Europa.

La par­ti­ci­pació en la pri­mera volta de les elec­ci­ons va ser a Còrsega la més alta de tot l'Estat francès (el 59,66%). Com passa en totes les naci­o­na­li­tats que són vives de veri­tat, a Còrsega el sis­tema de par­tits és par­ti­cu­lar. Les for­ma­ci­ons esta­tis­tes sovint com­pe­tei­xen amb les naci­o­na­lis­tes i sobi­ra­nis­tes, més enllà de les divi­si­ons ideològiques clàssi­ques. És per això que la pri­mera volta va aca­bar amb un ajus­tat frec a frec entre la llista d'esquerra, conduïda pel pre­si­dent sor­tint del con­sell exe­cu­tiu, Paul Gia­cobbi, que va obte­nir el 18,4%, i la coa­lició naci­o­na­lista Femu a Cor­sica, encapçalada pel bat­lle de Bas­tia Gilles Sime­oni i que ja era pre­sent a l'Assem­blea amb onze dels cin­quanta-un dipu­tats, que es va enfi­lar fins al 17,6% dels vots eme­sos.

La segona volta d'aques­tes elec­ci­ons, que al con­ti­nent han obli­gat els par­tits tra­di­ci­o­nals a esta­blir “una bar­rera” per atu­rar l'ascens del FN, a Còrsega ha donat una clara victòria al can­di­dat naci­o­na­lista Gilles Sime­oni amb el 35,34%, men­tre que el pre­si­dent soci­a­lista sor­tint ha que­dat a cinc punts de distància, mal­grat rebre el suport dels comu­nis­tes, i la llista de l'extrema dreta fran­cesa no ha arri­bat al 10% de les pre­ferències elec­to­rals. La victòria dels sobi­ra­nis­tes cor­sos s'ha produït gràcies a la con­fluència en aquesta segona volta dels naci­o­na­lis­tes de Femu a Cor­sica i els inde­pen­den­tis­tes de Cor­sica Libera en una llista única ano­me­nada Pè a Cor­sica. Qui­nes coses, oi? Femu Cor­sica ja era una coa­lició de par­tits naci­o­na­lis­tes, que ho són pre­ci­sa­ment perquè són auto­no­mis­tes per opo­sició als sobi­ra­nis­tes de Cor­sica Libera, el par­tit inde­pen­den­tista lide­rat per Jean-Guy Tala­moni, que en l'Assem­blea pas­sada tenia qua­tre repre­sen­tants i que a la pri­mera volta de les elec­ci­ons actu­als només va asso­lir el 7,72% dels vots.

Si n'excloem el Front Naci­o­nal (FN), que a l'illa sem­pre ha estat una petita opció, a Còrsega la segona volta d'aquests comi­cis ha enfron­tat el con­ser­va­do­risme uni­o­nista francès, de dreta o d'esquerra, amb la pro­posta rup­tu­rista que han sabut arti­cu­lar els naci­o­na­lis­tes cor­sos. Com passa en algu­nes naci­o­na­li­tats històriques, la indig­nació que ha pro­vo­cat entre amplis sec­tors de la ciu­ta­da­nia la decadència del sis­tema de par­tits clàssics, resul­tat, per dir-ho així, de la Revo­lució fran­cesa, ha estat ren­di­bi­lit­zada per for­ces polítiques que tren­quen el vell ordre. L'arti­cu­lació d'una alter­na­tiva en posi­tiu fa mal als par­tits que no cre­uen en la gent. A Navarra, per exem­ple, ha estat així. A Irlanda del Nord, també. I a Cata­lu­nya?

A Cata­lu­nya, on el sobi­ra­nisme és més robust que no pas a Còrsega, s'està fent tot el pos­si­ble per dei­xar podrir la victòria del 27-S i con­ver­tir-la en der­rota. I la culpa del que passa no és dels uni­o­nis­tes. Aquests només espe­ren a veure pas­sar el cadàver del sobi­ra­nisme. I és que si a Còrsega els naci­o­na­lis­tes han fet el que tocava, que és unir-se per gua­nyar; a Cata­lu­nya, en canvi, després del 27-S, hi ha hagut massa pressa per liqui­dar Junts pel Sí i apro­fi­tar uns quants inde­pen­dents per fer-ne una cari­ca­tura. El par­ti­disme és el càncer que està matant la il·lusió acu­mu­lada des del 2010. Alerta, perquè les ganes de des­em­pa­lle­gar-se del pre­si­dent Mas i de CDC no cal atri­buir-les tan sols a la CUP, eh?

Sap greu cons­ta­tar una vegada més que a Cata­lu­nya les coses no sola­ment es poden fer mala­ment sinó que poden fer-se encara una mica pit­jor. Deuen ser els fats o pot­ser la can­di­desa política de la gent o l'embo­lic men­tal de molts polítics, entor­to­lli­gats en uns rao­na­ments que no hi ha qui els enten­gui. Per exem­ple, l'exdi­pu­tat Quim Arru­fat cri­tica a ERC que es pre­senti a les elec­ci­ons a Madrid i al mateix temps diu, sense empat­xar-se, que si es decidís a votar vota­ria En Comú Podem. Embo­lica que fa fort. Un inde­pen­den­tista d'esquer­res que pre­fe­reix votar els que no ho són per no se sap què. Estem con­dem­nats a per­dre perquè no sabem ava­luar en quin moment vivim. Els cor­sos tenen fama de pira­tes. Nosal­tres, de llunàtics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.