La travessa convergent

Artur Mas està mar­xant. És ine­xo­ra­ble, com Cata­lu­nya de l'Estat. No hi lle­gei­xin cap to ni d'ale­gria ni de des­encís. És una mera cons­ta­tació. “Quan Cata­lu­nya asso­leixi els objec­tius naci­o­nals que el poble català deci­deixi, jo no em tor­naré a pre­sen­tar a unes elec­ci­ons. I desitjo i con­fio que això serà en una legis­la­tura, millor que en dues”, deia Mas el 2012. Al final, pot­ser serà en tres o en trenta, però pel cas és el mateix. El meló suc­ces­sori –encara que la pugna no emer­geixi– fa estona que és obert i ben obert. Els aspi­rants es mouen sub­til­ment o es que­den qui­ets, que també és una manera de moure's. No seré jo qui faci la tra­vessa sobre els can­di­dats més ben situ­ats per suc­ceir Mas a Con­vergència o com sigui que s'acabi ano­me­nant. Ja l'han feta per mi.

Tenint en compte que tot el govern i la mesa del Par­la­ment en pes estan amb l'espasa de Dàmocles de la sedició sobre la testa, el gest de l'Audiència de per­se­guir alguns alcal­des per moci­ons de suport a la reso­lució de des­con­nexió ha de ser lle­git inequívoca­ment com una extensió de l'ofen­siva poli­ti­co­ju­di­cial espa­nyola con­tra qual­se­vol cap que pugui sobre­sor­tir. Com ja va demos­trar amb la inter­venció de facto de la Gene­ra­li­tat amb el FLA, l'Estat ha fet els deu­res i té molt clar com i quan dosi­fi­car la res­posta a l'órdago inde­pen­den­tista. Madrid sí que fa tra­ves­ses i troba que en els alcal­des de CDC hi pot haver un plan­ter llustrós de futu­ri­bles. Mirin, mirin de qui estem par­lant: Albert Bata­lla (la Seu); Car­les Puig­de­mont (Girona i pre­si­dent de l'AMI); Miquel Buch (Premià de Mar i pre­si­dent de l'ACM); Marc Cas­tells (Igua­lada), i, fins fa qua­tre dies, Mercè Conesa (Sant Cugat i pre­si­denta de la Dipu­tació de Bar­ce­lona). Pot­ser no és la pri­meríssima pri­mera línia suc­cessòria, però a tot­hom sus­cep­ti­ble d'emer­gir li mira­ran de cla­var un cal­bot. Madrid pensa a llarga vista i no necessària­ment és des­tra­ler. Quan Rajoy parla de res­pon­dre amb pro­por­ci­o­na­li­tat no es refe­reix a penes de presó, però sí a sus­pen­si­ons sine die, inha­bi­li­ta­ci­ons enco­ber­tes i talls d'ales. Anar tra­ient capes, anar repe­lant l'inde­pen­den­tisme. Entre la sub­missió i la deso­bediència, caldrà ser més llargs.