Opinió

Naps i cops

Avorriment

Diumenge guanyarà el partit que hagi matat d'avorriment el rival: competència aferrissada

Podia haver estat la cam­pa­nya de la nova política, d'unes noves for­mes, de des­ple­gar una veri­ta­ble il·lusió cap a un pro­jecte de futur o la cons­trucció d'alguna cosa simi­lar a una creïble segona tran­sició espa­nyola. Això, si ho mirem en clau estric­ta­ment esta­tal. Des de la pers­pec­tiva naci­o­nal cata­lana, podia haver estat la cam­pa­nya per reforçar la for­ta­lesa de l'inde­pen­den­tisme, el seu múscul públic, la soli­desa de les raons. Ara ja sabem que cap d'aques­tes coses haurà estat, a falta d'alguna sor­presa ines­pe­rada d'avui. Ara mateix no se m'acut, per bé que hi ha hagut intents de per­so­nat­ges no con­vi­dats a la festa per fer-s'hi un forat. L'agressió que va patir el can­di­dat del PP, Mari­ano Rajoy, abans-d'ahir, va afe­gir sor­di­desa a una cam­pa­nya insulsa, sim­ple, de per­fil baix i de cops bai­xos, por­tada al fan­gar. Ni les can­di­da­tu­res de supo­sada nova política han estat capa­ces d'arris­car gaire (tra­ient el referèndum que Podem ha afe­git a dar­rera hora com un as estratègic). Tot­hom quiet, espe­rant la fallada de l'altre. Sem­bla que gua­nyarà les elec­ci­ons aquell par­tit que hagi matat d'avor­ri­ment el rival: s'és vist que la com­petència és afer­ris­sada.

El fan­gar és també el ter­reny que han tre­pit­jat els par­tits inde­pen­den­tis­tes cata­lans, que arri­ben al 20-D més frag­men­tats que mai. El no-acord entre Junts pel Sí i la CUP, la tra­di­ci­o­nal falta de sen­tit pràctic de l'arti­cu­lació política d'un pro­jecte de país ambiciós han fet escam­par el desànim. I el perill d'una abs­tenció que sonarà absurda i inex­pli­ca­ble. Això sí, n'hi ha que el con­curs dels més purs i puri­tans el gua­nya­ran segur. Jus­ta­ment aquesta set­mana el Gremi d'Edi­tors donava, entre­mig del seu balanç, una xifra espa­or­di­dora: a tot l'Estat hi ha set mili­ons d'anal­fa­bets fun­ci­o­nals, que vol dir que no ente­nen allò que lle­gei­xen. Set mili­ons de per­so­nes per­fec­ta­ment mani­pu­la­bles o ali­e­nes al debat polític. Ja podem anar fent cri­des a no votar per poder estar més segurs que tot segueixi igual. Enmig del tedi, el més graciós pot ser que el diver­ti­ment vin­gui després, amb uns resul­tats tren­ca­clos­ques que neces­si­tin, per fi, l'acció política.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.