Ventre de balena

Just quan acaba d'entrar a l'auto­pista, la seva filla li truca per dir-li que se'n va a dor­mir. De poques parau­les, seri­osa i sem­pre pati­dora, la filla l'adver­teix: “Vigila, que vas sola, deus estar can­sada i l'auto­pista és molt avor­rida.” Abans de pen­jar, li recorda que com­pleixi amb el pacte: “Arri­bis a l'hora que arri­bis, vine a fer-me un petó.”

Men­tre les llam­bre­ga­des de llum dels fanals de l'auto­pista escom­bren rítmi­ca­ment l'inte­rior del vehi­cle, la mare torna a recor­dar un cop més d'un cop més el dia que van anar a bus­car la seva filla a l'orfe­nat. L'informe que els van lliu­rar deia que vuit mesos abans havia estat tro­bada a trenc d'alba a la porta tres de la ciu­tat de Sha­oyang. Pesava un quilo set-cents grams. Pro­vi­den­ci­al­ment, un tre­ba­lla­dor de la siderúrgia va dis­tin­gir la man­teta blava que embol­ca­llava el nadó enmig de l'atapeïda catifa de fulles. Si ell no l'hagués reco­llit, molt pro­ba­ble­ment hau­ria patit l'atac dels gos­sos ferot­ges que, així que fos clar del tot, ron­da­rien les por­tes de la ciu­tat.

Tretze anys després, la nena encara no els ha vol­gut par­lar del seu pas­sat, del seu aban­do­na­ment, ni ha expli­ci­tat cap pen­sa­ment sobre els seus pares biològics, des­co­ne­guts.

El pri­mer que fa la mare quan arriba a casa és pujar a l'habi­tació de la seva filla. A la llum de la làmpada de la tau­leta de nit res­se­gueix el títol dels tres lli­bres pre­fe­rits de la seva filla: Segui­rem vivint, Oli­ver Twist, i el conte Vanka, de Txékhov, que explica la història d'un nen orfe enviat a Mos­cou per apren­dre l'ofici de saba­ter, i que la nit de Nadal escriu al seu avi perquè vagi a bus­car-lo i se l'endu­gui a viure amb ell. Al cim de la taula d'estudi, en un full de l'agenda asse­nya­lat amb la beta, la mare des­co­breix una nota escrita per la seva filla: “La petita balena que va ser vista a Bar­ce­lona, avui ha estat sacri­fi­cada al port de Tar­ra­gona. Estava ferida, deso­ri­en­tada i molt dèbil. Pri­mer, els vete­ri­na­ris l'han sedat. I després l'han matada per estal­viar-li més pati­ment. Era una cria de balena, de 6,6 metres de llar­gada i 2 tones de pes. Es veu que durant la migració va per­dre la seva mare. Pot­ser per això s'acos­tava a nosal­tres i no s'atre­via a aban­do­nar el lito­ral per anar mar endins i nadar tota sola.”